The Pretty Reckless, Sala Razzmatazz 2 (06/07/11, Barcelona)

The Pretty Reckless, la banda de Taylor Momsen, la "pija" consentida de l'exitosa sèrie Gossip Girl, va descarregar anit tota la seva força a la Sala Razzmatazz 2, plena a vessar i amb una calor francament insuportable. Alguns problemes tècnics i un so massa alt i distorsionat en certes ocasions van deslluir una mica el concert. Momsen es va mostrar tal i com és ella, visceral i provocativa sense gaire miraments.

La portentosa veu de Momsen no obstant es va deixar notar en tot moment. Un bon futur l'espera si no es desvia massa del camí. El seu primer treball "Light Me Up", que ahir va sonar totalment íntegre, apunta bones maneres, un so totalment roquer, molt treballat, amb guitarres elèctriques molt potents i moments més relaxats amb temes més acústics. Cançons com ara els hits "Light me up", "Goin' down" o "Just tonight" van ser corejades a viva veu per tot el públic.

Els fotògrafs teniem assignats els tres primers temes. Després van ser els dos primers, i finalment, entre el desconcert que genera estar canviant de plans tres vegades en menys de deu minuts, van ser el primer tema i el sisè, ja que Taylor volia que fessim fotos al sisè tema. Fins aquí el de sempre. Un primer tema a les fosques, on treure una foto sense flash era impossible, i l'esperat sisè tema, on Taylor Momsen va convidar a pujar a l'escenari totes les noies disposades a ballar amb ella amb la roba mínima i imprescindible...

I seguint el tòpic aquell que diu que una imatge val més que mil paraules, mireu, mireu...The Pretty Reckless!

S'acosta la data. El 13 de juliol ens visita, després de 15 anys, la mítica banda ZZ Top, amb les seves barbes intocables i ja icones universals.

Celebren més de quaranta anys a dalt dels escenaris i mantenen la mateixa energia del primer dia. "The Little Ol' Band from Texas" segueixen lluint barbes i actitut, llençant a parts iguals cops de power-rock, blues, southern rock o simplement riffs demolidors als hits com ara "Gimme all your lovin", "Sharp dressed man" o "La grange".

Els texans sempre s'han caracteritzat per ser una autèntica banda, un power trio genuí, i precisament per això, han sigut admirats i venerats. El 13 de juliol el Poble Espanyol es convertirà en parada obligatòria per tot aquell que vulgui lluir barba.

Així doncs, comenceu a escalfar els motors, està a tocar!

Natxo Tarrés & The Wireless, Sala Oval del MNAC (02/07/11, Barcelona)

Natxo Tarrés & The Wireless, a la Sala Oval del MNAC. Concertàs en majúscules, apropant a tots els presents els missatges que ens va deixar el mestre Marley.

Un espai de luxe, acollint una banda d'autèntic luxe.

Gossos, Illa Fantasia (02/07/11, Vilassar de Dalt)

Gossos, al University Summer Festival d'Illa Fantasia, dissabte al matí.

Raul Malo, Sala Bikini (22/06/11, Barcelona)

La nit d'ahir a la Sala Bikini va ser especial, al menys per mi, i segurament, per tota la gent que es va aplegar per gaudir del directe de Raul Malo, conegut entre altres coses per ser la veu principal del The Mavericks, banda d'influències country amb la que va publicar magnífics treballs, com ara el "Music for all occasions" o "Trampoline" i que van formar part dels seus anys més gloriosos com a cantant i compositor.

I aquestes influències ahir es van deixar veure amb la presència de fans d'aquest estil de música, que segurament venien a escoltar els grans hits dels Mavericks. Però Raul Malo és molt més que els The Mavericks. La seva portentosa veu no deixa indiferent a ningú. Considerat actualment com un dels músics amb més talent de l'escena internacional, Malo presentava ahir els temes del seu darrer treball en solitari, "Sinners & Saints", possiblement el treball més sincer i profund que ha fet Malo en la seva llarga i distingida trajectòria.

Profundament conectat a les seves arrels llatines, Malo va compartir amb tot el públic el seu genuí amor per la música country, el jazz, el blues i el rock&roll més vintage. El seu talent es va deixar notar des de l'inici del concert, acompanyat per una fantàstica banda formada per acordió, teclats, trompeta, bateria i contrabaix.

Dues hores intenses de concert, amb un repertori format per les cançons que podem trobar al "Sinners & saints" i els grans clàssics dels The Mavericks, i que tant van fer vibrar al públic ansiós per escoltar-los. I Malo no va decebre en aquest sentit. "Oh what a thrill", "All you ever do is bring me down", "Dance the night away" i "Here comes the rain", van sonar amb tota la seva intensitat i passió.

Malo va prometre tornar. Espero que no trigui massa... 

Boogie Dreams, Sala Stroika (17/06/11, Manresa)

Boogie Dreams, ahir a la nit, presentant els temes del seu darrer treball d'estudi "Teledirigit".

Música de qualitat, feta a casa nostra. El concert d'ahir va ser simplement espectacular. Tot i els evidents nervis provocats pel fet de tocar a casa, els Boogie van saber transmetre a tota la gent que hi havia a la sala les seves ganes de festa i ball. Si no els heu vist, no us perdeu els propers concerts.

Per cert, feu-li un cop d'ull al repertori. Només una ment brillant pot crear similar obra...

Miquel Abras, Fnac La Maquinista (17/06/11, Barcelona)

Una tarda més compartida amb un bon amic, Miquel Abras, a la Fnac de la Maquinista fent un petit show case i presentant algunes de les cançons del seu darrer treball d'estudi "Temps de Zel".

OMD, Sala Apolo (15/06/11, Barcelona)

OMD, ahir a la Sala Apolo, apropant al públic les seves fosques maniobres orquestrals...

Gaudir en directe d'auténtics himnes com ara "Joan of Arc", "Enola Gay" o "Walking in The Milky Way" deixa en un estat d'ànim difícilment descriptible. Em costa trobar les paraules per descriure l'intens concert d'ahir. Hi ha bandes que quan pugen a l'escenari es limiten a tocar un repertori marcat, com un simple tràmit. Altres, que paradoxalment ja no han de demostrar res, venen a suar la camisa com si fós el primer dia, i en el cas d'ahir, més encara.

La Sala Apolo es va convertir en un petit forn, però poc importava. El bon amic i company de batalles Xavi Mercadé va definir molt encertadament algun moment del concert com a èpic. Crec que és l'adjectiu que més s'escau. Èpic, immens...

Acabar un concert encadenant "Enola Gay", "Walking in The Milky Way" i "Electricity" és suficient com per efectivament, fer-te caminar per les estrelles i disfrutar com un nen.

Pep Sala, Sala Artèria (13/06/11, Barcelona)

La Sala Artèria va acollir ahir un concert molt especial, un concert del qual s'havia fet molta promoció i les espectatives sens dubtes eren molt altes. Amb el cartell de sold out penjat a la porta, Pep Sala es disposava a retre homenatge a un dels treballs més importants de Sau, "El Més Gran dels Pecadors". L'esperit d'en Carles Sabater segurament rondava per la platea del teatre, fent costat a Sala en els moments més emotius de la nit.

Pep Sala sortia a l'escenari acompanyat de la seva banda habitual amb mitja hora de retard sobre l'hora prevista d'inici. El repertori era evident, pràcticament el disc íntegre, amb alguna pinzellada èpica del Concert de Mitjanit i l'immortal "Boig per tu".

Un concert intens, de gairebé dues hores i mitja, on van sonar autèntics himnes que han marcat a tota la generació que va créixer amb Sau i que formen part també de la vida d'aquells que per edat, no podiem veure Sau en directe, però que igualment, disfrutavem amb aquelles cançons.

"Tu ho esperes tot de mi", "Amb la meva ombra", "La cançó de la noia de l'altre cantó del bar", "Tren de mitjanit", "Això es pot salvar", "Si un dia he de tornar" o "Fa molt que no sé res de tu" entre altres van sonar amb tota la seva força, fent reviure moltes emocions i sentiments.

L'ovació més sonada i com era d'esperar, va arribar amb "Boig per tu". A partir d'aquest punt, el concert va aixecar un vol totalment imparable, encadenant tema rera tema i fent embogir a tot el públic assistent. Una recta final del concert realment potent, molt potent i intensa. Dues hores i mitja que van passar volant.

Asstrio & At Versaris, Ermita de la Pietat (12/06/11, Ulldecona)

L'Ermita de la Pietat acull un any més les seves jornades musicals. Diumenge era el torn d'Asstrio amb At Versaris, realitzant el penúltim concert de la gira que ha portat aquestes dues formacions arreu de la geografia catalana.

Miquel Abras & Damià Olivella, La Sala (11/06/11, Rajadell)

Festassa d'aniversari d'una molt bona fotògrafa, i millor persona, la Marta Pich, amb dos autèntics cracks, Miquel Abras i Damià Olivella.

Gossos, Sala Incògnit (10/06/11, Les Franqueses del Vallès)

Gossos, ahir a la nit a la Sala Incògnit de les Franqueses del Vallès, oferint un recital peculiar, en format semi-acústic, però amb el repertori actual. Feia molt temps que no veiem als manresans amb les seves guitarres acústiques, i de tant en tant, aquestes petites experiències s'agraeixen de tot cor.

Concert benèfic Fundació Bellaire, Sala Luz de Gas (30/05/11, Barcelona)

La sala Luz de Gas va acollir ahir a la nit un concert benèfic organitzat per la Fundació Bellaire, entitat que treballa per infants i joves afectats per transtorns mentals. En aquesta segona edició (l'any passat ja van organitzar un primer concert) el cartell era força atractiu. Tot i la pluja que va caure ahir a Barcelona, un bon grapat d'assistents es van aplegar a la sala, aconseguint així que aquesta segona edició es convertís en una festa i tot un èxit.

La nit va començar amb l'actuació de l'astista de la Bisbal, Miquel Abras. Al tractar-se d'actuacions més aviat curtes (uns vint minuts per grup) Abras va presentar alguns dels temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel", però en una nit com ahir, no hi podia faltar un dels seus hits més emblemàtics, "Crida".

El segon convidat de la nit, el grup Filippo Landini. La formació de Canet de Mar va oferir al públic un petit tast dels temes del seu segon treball d'estudi "Farem revolucions", tancant l'actuació amb el hit que va sonar la passada tardor a TV3, "Viu-la".

Els Filippo van donar pas al tercer artista convidat anit, geni i figura dalt de l'escenari, Joan Masdeu. El cantautor reusenc segueix amb la gira acústica de presentació del seu primer treball en solitari "Casa Murada". Guitarra en mà, Masdeu va oferir una actuació amb molta interacció amb el públic, fet que va animar a una fan a demanar-li un petit bis fora de repertori ("Puc ser jo") i despertant certa nostalgia de l'època en que Masdeu liderava els Whiskyn's.

Finalment, el quart convidat i encarregat de tancar la festa, La Porta dels Somnis. Els catalans van posar el punt i final a gairebé dues hores llargues de concert, aportant el seu granet de sorra a la causa, i la part més elèctrica de la nit, amb un recull de cançons del conjunt dels seus treballs discogràfics, i acabant amb una fantàstica versió del "Proud Mary" de John Fogerty.

Tot plegat presentat per l'actor Roger Pera.

I animat per l'indescriptible Homo APM.

Miquel Abras, Sala Privat (27/05/11, Mataró)

Seguim amb la segona part del concert del dia 27 a la Sala Privat de Mataró. L'altre artista que pujava a l'escenari, el bisbalenc Miquel Abras.

Seguint amb la seva gira acústica, Abras va presentar els temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel". Els seus directes normalment desprenen una energia considerable, i a Privat no va ser menys.

Com ja vaig comentar a l'anterior post, el moment estelar de la nit va ser el duo amb en Damià, versionant tres temes del mestre Bob Marley, "Redemption song", "Turn your lights down low" i "Three little birds". Tres cançons on els dos artistes van deixar-se anar, oferint un recital digne de ser repetit. Així doncs, espero que no trigui massa.

Damià Olivella, Sala Privat (27/05/11, Mataró)

La Sala Privat de Mataró segueix amb el cicle de concerts acústics "Cicle.cat". Ahir passaven per la sala dos magnífics cantautors, Damià Olivella i Miquel Abras. De moment començaré pel concert d'en Damià.

Poques paraules calen per descriure el fantàstic recital que va oferir Damià Olivella, amb un repertori on es combinaven temes del seu treball d'estudi "Ara" amb versions de grans hits com ara el "Crazy" de Seal, "Man in the mirror" de Michael Jackson o una magnífica versió del "Redemption song" de Bob Marley, interpretada a duo amb Miquel Abras. Sens dubtes, un dels moments més especials de tota la nit.

Per aquells que encara no hagueu disfrutat del seu directe, no us ho perdeu. Ell sol, guitarra en ma, deixant anar dosis de talent, passió i sentiment.

Pep Sala, Auditori de Calldetenes (21/05/11, Calldetenes)

Pep Sala, dissabte passat a l'Auditori de Calldetenes, posant punt i final a la gira d'hivern de "La Taverna d'Old John".

Aquesta gira d'hivern ha recuperat la part més acústica de Pep Sala en la que, amb influències de la música celta, el bluegrass o el country, ha permès retrobar l'estil que va caracteritzar discs com el de "Paranys de la memòria".

En aquest cas, "La taverna d'Old John", cançó inclosa a l'àlbum "Històries d'Old John", ha servit de fil conductor de tota la gira.

Una gira que va acabar a l'Auditori de Calldetenes, amb una molt bona entrada. No obstant, la primera part del concert es va veure enterbolida per constants problemes tècnics amb les línies de monitors, obligant a Pep Sala a parar uns minuts el concert per intentar posar-hi remei. Un cop solucionat, la segona part de l'espectacle va satisfer les espectatives del públic.

Gossos, Sala Privat (20/05/11, Mataró)

Gossos, divendres a la nit a la Sala Privat de Mataró. Tot i que molts dels assistents al concert pensaven que tocarien en format acústic, els manresans van oferir un concert rodó, amb molta energia, aconseguint sens dubtes tancar la nit amb un fantàstic sabor de boca.

Dept, Ronda de Sant Antoni (20/05/11, Barcelona)

Els manresans Dept es van deixar caure ahir per Barcelona, oferint un bon recital. El concert formava part de la cloenda de campanya d'un dels partits polítics presents a la campanya de les Municipals d'enguany.

Natxo Tarrés & The Wireless, Sala Oriol Martorell (13/05/11, Auditori de Barcelona)

Divendres 13 de maig, la data escollida per presentar l'espectacle homenatge a Bob Marley a l'Auditori de Barcelona (Sala 2, Oriol Martorell).

Amb el cartell de sold out penjat a la porta desde feia una setmana, Natxo Tarrés & The Wireless (Roger Farré al baix, Damià Olivella a la guitarra solista, Fer Tejero als teclats, Dídac Fernández a la bateria i Ritxi Diéguez a l'scratx) sortien a l'escenari motivats i concentrats, preparats per oferir un recital que sens dubtes va superar totes les espectatives previstes. Una escenografia molt treballada, que ja vam poder veure a la pre-estrena al teatre de Roda de Ter, amb unes videoprojeccions que ajuden a entendre el missatge de les cançons.

Ja amb les primeres notes de "Natural Mystic" la resposta del públic feia presagiar el que seria tot el concert, i només va caldre esperar el segon tema de la nit, "Concrete Jungle" per apreciar com un públic totalment entregat acompanyaria a Tarrés & The Wireless al llarg d'aquest viatge d'hora i mitja, carregat d'energia, emocions i ple dels missatges que ens va deixar Bob Marley.

Seguirien sonant grans hits, "So much trouble in the world", "Three little birds" desfermant tota l'euforia del públic, una euforia que d'altra banda, ja no decauria en tota la nit. "Buffalo soldiers", "War", "Waiting in vain", "Get up stand Up", "I shot the sheriff" i la cançó de llibertat, "Redemption song", possiblement el moment més emotiu de tota la nit, on Tarrés i Damià Olivella porten al límit el poder de les emocions.

"Iron, lion, Zion" tornava a fer aixecar a tot el públic dels seients, convertint la sala Oriol Martorell en una festa, una festa que arribava al clímax amb "Is this love" i l'espectacular versió del "Could you be loved".

Faltaven els bisos, amb "No woman no cry" i "Jamming", posant punt i final al viatge. Un viatge que ens apropa al Marley de la seva darrera etapa, una superestrella mundial, capaç d'omplir estadis per allí on passava. I tot un repte, que Natxo Tarrés & The Wireless han sabut portar amb molta humilitat i passió. Ara comença la gira que ha de portar aquest espectacle arreu, i que l'any vinent, es tancarà al mateix lloc on ha començat.

Que no s'apagui la flama!

Gossos, Nau Ivanov (14/05/11, Barcelona)

Gossos, ahir al vespre a la Nau Ivanov de Barcelona, donant el tret de sortida a la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, organitzat per la ONG Setem.

Dept, Sala Zatsa (14/05/11, Berga)

Els manresans Dept, ahir a la Sala Zatsa de Berga. Tot i la intensa pluja que queia, un bon grapat de gent es va aplegar a la sala per passar una molt bona estona.

McFly, Sala Razzmatazz (08/05/11, Barcelona)

McFly, ahir a la Sala Razzmatazz de Barcelona, despertant passions, histerisme i alguna lipotimia entre les seves joves fans.

I és que el concert d'ahir era un d'aquells en que moltes de les noies que hi havia a la sala segurament disfrutaven del seu primer gran concert, i les emocions són incontrolables.

Crits, plors i molta espectació per veure una banda que camina francament bé dalt de l'escenari. McFly no deixa de ser un altre d'aquests productes encarats a un públic "teenager" però que no ha caigut en paràmetres prefabricats com altres ídols "teen" del moment.

McFly despren un directe molt contundent i treballat, i de tant en tant, s'agraeix que la música estigui en primer pla, i que no caiguin en els tòpics d'altres "boybands" contemporànies. Els britànics tancaven ahir la gira espanyola, que els ha dut per València i Madrid, segurament, despertant les mateixes passions que es van poder viure ahir a la Sala Razzmatazz...

Natxo Tarrés & The Wireless, Teatre Eliseu (07/05/11, Roda de Ter)

L'espectacle homenatge a Bob Marley comença a prendre forma. Ahir, el Teatre Eliseu de Roda de Ter va ser l'escenari de la segona i última pre-estrena del projecte "Marley: 30 Anys". Natxo Tarrés & The Wireless segueixen avançant plegats en una mateixa direcció: l'Auditori de Barcelona, el proper 13 de maig.

Davant d'un nombrós públic que es va aplegar ahir a la nit al teatre, Tarrés & The Wireless van presentar un magnífic recital d'hora i mitja, on ja s'aprecia que The Wireless comencen a sonar com una autèntica banda. L'espectacle d'ahir incorporava a més l'escenografia definitiva.

Ara si que ja podem dir que l'espectacle està a punt per ser presentat el dia 13 de maig a l'Auditori de Barcelona. Us ho perdreu? Les entrades es poden comprar al Telentrada de Catalunya Caixa.

Joan Masdeu, FNAC Illa Diagonal (06/05/11, Barcelona)

Joan Masdeu, divendres al vespre a l'auditori de la Fnac Illa Diagonal, presentant els temes del seu primer treball en solitari "Casa Murada".

Miquel Abras, Fnac Illa Diagonal (05/05/11, Barcelona)

Miquel Abras, a l'auditori de la Fnac Illa Diagonal, presentant els temes del seu darrer treball d'estudi. Com sempre, Miquel Abras en estat pur!

Natxo Tarrés & The Wireless, Teatre de Juneda (30/04/11, Juneda)

El Teatre de Juneda va ser l'escenari escollit ahir a la nit per donar un primer tret de sortida al nou projecte de Natxo Tarrés, un espectacle homenatge a Bob Marley.

Tarrés no va sol en aquest vaixell. Va acompanyat d'una banda de luxe, els Wireless, formats per Roger Farré(Gossos), Dídac Fernàndez i Fernando Tejero (Macaco), Ritxi Dieguez i Damià Olivella.

Tots ells formen una banda que no deixa indiferent un cop pugen a l'escenari i comencen a desgranar el repertori, format per grans hits del mestre Marley, la gran majoria cantats en anglès, i altres adaptats al català. L'espectacle va acompanyat d'unes video-projeccions força espectaculars.

La data escollida per l'estrena de l'espectacle és el 13 de maig, a l'Auditori de Barcelona. Les entrades ja es poden comprar a través del Telentrada.

No us ho deixeu perdre, sincerament, és un espectacle fresc i ple d'energia positiva, una energia que us acompanya i enganxa al llarg del recital i us introdueix al món Marley. Deixeu-vos portar per aquesta energia.

Miquel Abras, Església Vella (23/04/11, Castellfollit de la Roca)

Miquel Abras segueix amb la seva gira acústica arreu de la geografia catalana. Dissabte 23, Diada de Sant Jordi, l'artista bisbalenc va oferir un fantàstic recital a l'Església Vella de Castellfollit de la Roca.

Tot el públic assistent va poder gaudir del concert, i crec que queda clar amb la foto, que ell mateix s'ho va passar d'allò més bé dalt de l'escenari.