Fito & Fitipaldis, Palau Sant Jordi (13/12/09, Barcelona)

Gràcies Fito! Gràcies per demostrar que encara es poden fer concerts on l'actor principal és la música en tota la seva dimensió, sense escenaris grandiosos ni efectes visuals desmesurats.

Pocs artistes nacionals tenen el poder de convocatoria del que gaudeix actualment la banda liderada per Fito Cabrales. Omplir el Sant Jordi dos dies seguits no ho fa qualsevol. Amb totes les entrades exhaurides pel concert de dissabte 12, Fito & Fitipaldis van congregar gairebé 13.000 persones en el segon concert a la ciutat comtal.

La nova gira "Antes de que cuente diez" presenta uns Fitipaldis renovats a la bateria (amb Daniel Griffin) i al baix (amb Alejandro "Boli" Climent"). Carlos Raya, Joserra Senperena i Javier Alzola repeteixen al costat de l'incombustible Fito Cabrales. La gira s'anuncia com una de les més espectaculars i multitudinàries de la temporada, i vist com s'han desenvolupat els primerts concerts, no van massa desencaminats.

Amb una puntualitat gairebé britànica, a les 21h30 començava un concert que prometia altes dosis de rock&roll, blues, rythm&blues i tocs de country, en definitva, el so 100% Fito & Fitipaldis. "Antes de que cuente diez" obria la nit i els primers acords feien embojir el públic impacient. Tot seguit, un bloc de cançons del penúltim treball, "Un buen castigo", "Por la boca vive el pez", "Viene y va", "Me equivocaria otra vez" y "Como pollo sin cabeza" amb crits de "Fito, Fito" al finalitzar la cançó. Tres temes del nou treball tancarien aquest primer bloc del concert, "Me acordé de ti", rock&roll pur i tot el Sant Jordi saltant a "Todo a cien" y la balada "Catorce vidas son dos gatos"

Després d'una petita pausa per fer un canvi de set començava una autèntica "festa campestre" (Fito dixit) amb "La cuisine de Bernard" i "Quiero beber hasta perder el control". Menció a Carlos Raya, demostrant el que es pot fer amb una steel guitar.

Seguiria un segon bloc format per temes dels primers treballs com "Barra Americana" amb la col·laboració de Lichis (la veu de La Cabra Mecánica), "Whisky barato" convertint el Sant Jordi en una festa i l'espectacular "Deltoya", a ritme de boogie boogie. Espectacle de llums i colors, sonora ovació, moment per presentar la banda, i Fito Cabrales dirigint-se al públic: "Per ser diumenge m'ho estic passant de puta mare. Dona gust venir a Barcelona". "Tarde o temprano", "La casa por el tejado" i la balada "Soldadito marinero" posaven fi al concert. Però la gent en volia més.

Stratocàster en ma, Fito Cabrales sortia sol al primer bis per rescatar "Al Cantar", un dels temes de la seva etapa amb Platero y Tu, "Abrazado a la tristeza" a duo amb Carlos Raya y "Corazon oxidado". Finalment, posant punt i final a un concert intens de dues hores i mitja, un segon bis amb "Que necesario es el R'n'R" i "Acabo de llegar".