Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Bon Jovi, Estadi Olímpic (27/07/11, Barcelona)


Hacía tres años que Bon Jovi no pasaba por la ciudad condal. Ayer, en un recital de casi tres horas, la banda estadounidense dió un repaso a su extensa trayectoria. No faltaron los grandes éxitos que siempre les han acompañado, como "You Give Love a Bad Name", "Bad Medicine", "Wanted Dead or Alive", "Bed of Roses", "Keep The Faith" y la inmortal "Livin' On a Prayer".

La noche empezó con mucha fuerza, pero a medida que avanzaba, el concierto comenzó a decaer en cuanto a intensidad. Un repertorio con muchos altibajos, versiones de "Elevator" de U2 o "Doctor Doctor" de UFO que desconcertaron un poco, y momentos en los que se empezaba a hacer largo el concierto.

No obstante, salvaron la noche cuando el repertorio de guitarras de Richie Sambora empezó a tomar protagonismo. El tercio final del concierto retomó la intensidad del principio, y cayeron los grandes himnos que hicieron enloquecer a las 45.000 personas que se congregaron ayer noche en el Olímpic.


"Always" cerró la noche, después de casi tres horas de concierto. A esas alturas de la noche, Bon Jovi ya tenía a todo el público en el bolsillo, y podría haber sido el momento de encadenar "Runaway" y finalizar de manera apoteósica el concierto. No fué así, y muchos nos quedamos sin uno de sus grandes éxitos. Prometieron volver. Así que mientras esperamos, os dejo con algunas fotos de ayer.




Juanes, Sant Jordi Club (19/07/11, Barcelona)


Juanes, al Sant Jordi Club, presentant el P.A.R.C.E Tour, davant de gairebé 3000 persones. Recordo el concert de fa tres anys, al Palau Sant Jordi, on Juanes va penjar el cartell de sold out amb la seva gira anterior.

Al repertori no hi van faltar els grans èxits i algunes cançons del seu darrer treball d'estudi. Alguna cosa ha canviat pel que fa al poder de convocatòria de l'artista colombià, però el que no ha canviat és la cuidada escenografia, acompanyada d'un magnífic equip de llums i un so potent i nítid.

Juanes va oferir un recital de dues hores, carregat de força, energia i passió, i el públic va gaudir ballant i cantant a cada cançó.



Chicago, Festival Jardins de Cap Roig (15/07/11, Calella de Palafrugell)


Divendres al vespre començava una nova edició d'uns dels festivals musicals de referència a casa nostra, el Festival dels Jardins de Cap Roig.

La mítica banda de jazz rock Chicago va ser l'encarregada de donar el tret de sortida al festival, fregant gairebé el sold out. El repertori va recòrrer les diferents etapes de la banda, passant pels primers treballs i acabant amb els hits més coneguts, com ara "If You Leave Now", el tema de la nit que va fer embogir Cap Roig i "Hard To Say I'm Sorry/Get Away", també molt aclamat.

Amb aquest concert Chicago es despedeix de la seva gira per Espanya, i promet tornar l'any vinent. Estarem atents. Us deixo amb un petit recull fotogràfic del concert.







ZZ Top, Poble Espanyol (13/07/11, Barcelona)


ZZ Top, ahir al Poble Espanyol de Barcelona. La mítica banda texana ens va regalar una hora i mitja plena de blues i rock & roll.

Als ZZ Top, com a mites que són, se'ls hi pot perdonar que la primera part del concert fós realment avorrida. No obstant, la recta final del recital va ser apoteòsica, encadenant "Sharp Dressed Man", "Gimme  All Your Lovin'" i "La Grange", fent embogir un Poble Espanyol ple a vessar.

Us deixo amb un petit recull d'imatges del concert. Ahir la sorpresa positiva va ser veure el potent equip de llums que hi havia a l'escenari. Que poc costa il·luminar bé als artistes quan hi ha voluntat. Molts n'haurien d'aprendre. La gent va als concerts a veure els artistes, i no un desplegament de contrallums deixant a les fosques els principals protagonistes. Perdoneu, però algú ho havia de dir. Llarga vida als ZZ Top!




Darryl Worley, Live Music Club (11/07/11, Milano)


Poder veure i coneixer en persona un dels teus artistes preferits és difícilment narrable. Fa un parell de mesos, quan a través d'un bon amic em vaig enterar de la convocatòria del concert de Darryl Worley a Milà no m'ho vaig pensar. A vegades val la pena fer un petit esforç i desplaçar-se. En aquest cas, vol directe cap a Milà.

Dilluns 11 es preveia doncs un dia carregat d'emocions. A les 19h ens van convocar a la roda de premsa prèvia al concert, i primer contacte amb Darryl Worley. Em va sorprendre la seva sinceritat, amabilitat i proximitat amb tots els assistents, tot i ser una de les estrelles country del panorama musical americà actual.

Però el plat fort ens esperava a les 22h, al Live Music Club, una sala a mig camí entre el Sant Jordi Club i la Sala Stroika de Manresa. Amb una exquisita puntualitat començava l'esperat i desitjat concert. Worley, acompanyat per una banda d'autèntic luxe apareixia a l'escenari aclamat pel nombrós públic. Començava així una vetllada francament espectacular.

Ja amb les primeres notes es va poder veure que seria un concert especial, molt proper i familiar, tot i tocar en una sala de considerables proporcions. Worley es va mostrar proper i comunicatiu amb el públic en tot moment, aconseguint així una complicitat poc vista en concerts d'artistes similars.

Al repertori, format pels temes del seu darrer treball "Sounds Like Life" no hi van faltar els seus hits més importants com ara "Tennessee River Run", "Good Day To Run", l'aclamada "Have You Forgotten" o l'emotiva balada "I Miss My Friend". Les actuals "I Just Came Back Form A War", "Honkytonk Life", "Best Of Both Worlds", "Tequila on Ice" i "Sounds Like Life To Me", o "Jumpin Off The Wagon" i "Nothin' But A Love Thang", del seu penúltim treball. Dosis directes a la vena de country i country rock. Fins i tot es van atrevir amb un dels clàssics per excel·lència, "Streets of Bakersfield", magistralment interpretat a duo amb el seu guitarrista.

El concert es va allargar gairebé dues hores, i la gent en volia molt més. Amb crits de "one more song", Worley va tancar la nit amb un altre dels seus hits, "Awful Beautiful Life", posant punt i final a un magnífic i intens concert. No obstant, Worley encara va tenir temps i ganes per tornar a sortir i firmar autògrafs al públic que es va quedar esperant a primera fila. 

No cal dir que per mi ha sigut un dels concerts més especials i emotius. Poder fotografiar i coneixer un dels teus artistes preferits no té preu, i és difícilment explicable amb paraules. God save Country Music!

The Pretty Reckless, Sala Razzmatazz 2 (06/07/11, Barcelona)


The Pretty Reckless, la banda de Taylor Momsen, la "pija" consentida de l'exitosa sèrie Gossip Girl, va descarregar anit tota la seva força a la Sala Razzmatazz 2, plena a vessar i amb una calor francament insuportable. Alguns problemes tècnics i un so massa alt i distorsionat en certes ocasions van deslluir una mica el concert. Momsen es va mostrar tal i com és ella, visceral i provocativa sense gaire miraments.

La portentosa veu de Momsen no obstant es va deixar notar en tot moment. Un bon futur l'espera si no es desvia massa del camí. El seu primer treball "Light Me Up", que ahir va sonar totalment íntegre, apunta bones maneres, un so totalment roquer, molt treballat, amb guitarres elèctriques molt potents i moments més relaxats amb temes més acústics. Cançons com ara els hits "Light me up", "Goin' down" o "Just tonight" van ser corejades a viva veu per tot el públic.

Els fotògrafs teniem assignats els tres primers temes. Després van ser els dos primers, i finalment, entre el desconcert que genera estar canviant de plans tres vegades en menys de deu minuts, van ser el primer tema i el sisè, ja que Taylor volia que fessim fotos al sisè tema. Fins aquí el de sempre. Un primer tema a les fosques, on treure una foto sense flash era impossible, i l'esperat sisè tema, on Taylor Momsen va convidar a pujar a l'escenari totes les noies disposades a ballar amb ella amb la roba mínima i imprescindible...

I seguint el tòpic aquell que diu que una imatge val més que mil paraules, mireu, mireu...The Pretty Reckless!





S'acosta la data. El 13 de juliol ens visita, després de 15 anys, la mítica banda ZZ Top, amb les seves barbes intocables i ja icones universals.

Celebren més de quaranta anys a dalt dels escenaris i mantenen la mateixa energia del primer dia. "The Little Ol' Band from Texas" segueixen lluint barbes i actitut, llençant a parts iguals cops de power-rock, blues, southern rock o simplement riffs demolidors als hits com ara "Gimme all your lovin", "Sharp dressed man" o "La grange".

Els texans sempre s'han caracteritzat per ser una autèntica banda, un power trio genuí, i precisament per això, han sigut admirats i venerats. El 13 de juliol el Poble Espanyol es convertirà en parada obligatòria per tot aquell que vulgui lluir barba.

Així doncs, comenceu a escalfar els motors, està a tocar!

Natxo Tarrés & The Wireless, Sala Oval del MNAC (02/07/11, Barcelona)


Natxo Tarrés & The Wireless, a la Sala Oval del MNAC. Concertàs en majúscules, apropant a tots els presents els missatges que ens va deixar el mestre Marley.

Un espai de luxe, acollint una banda d'autèntic luxe.

Gossos, Illa Fantasia (02/07/11, Vilassar de Dalt)


Gossos, al University Summer Festival d'Illa Fantasia, dissabte al matí.