Poder veure i coneixer en persona un dels teus artistes preferits és difícilment narrable. Fa un parell de mesos, quan a través d'un bon amic em vaig enterar de la convocatòria del concert de Darryl Worley a Milà no m'ho vaig pensar. A vegades val la pena fer un petit esforç i desplaçar-se. En aquest cas, vol directe cap a Milà.
Dilluns 11 es preveia doncs un dia carregat d'emocions. A les 19h ens van convocar a la roda de premsa prèvia al concert, i primer contacte amb Darryl Worley. Em va sorprendre la seva sinceritat, amabilitat i proximitat amb tots els assistents, tot i ser una de les estrelles country del panorama musical americà actual.
Dilluns 11 es preveia doncs un dia carregat d'emocions. A les 19h ens van convocar a la roda de premsa prèvia al concert, i primer contacte amb Darryl Worley. Em va sorprendre la seva sinceritat, amabilitat i proximitat amb tots els assistents, tot i ser una de les estrelles country del panorama musical americà actual.
Però el plat fort ens esperava a les 22h, al Live Music Club, una sala a mig camí entre el Sant Jordi Club i la Sala Stroika de Manresa. Amb una exquisita puntualitat començava l'esperat i desitjat concert. Worley, acompanyat per una banda d'autèntic luxe apareixia a l'escenari aclamat pel nombrós públic. Començava així una vetllada francament espectacular.
Ja amb les primeres notes es va poder veure que seria un concert especial, molt proper i familiar, tot i tocar en una sala de considerables proporcions. Worley es va mostrar proper i comunicatiu amb el públic en tot moment, aconseguint així una complicitat poc vista en concerts d'artistes similars.
Al repertori, format pels temes del seu darrer treball "Sounds Like Life" no hi van faltar els seus hits més importants com ara "Tennessee River Run", "Good Day To Run", l'aclamada "Have You Forgotten" o l'emotiva balada "I Miss My Friend". Les actuals "I Just Came Back Form A War", "Honkytonk Life", "Best Of Both Worlds", "Tequila on Ice" i "Sounds Like Life To Me", o "Jumpin Off The Wagon" i "Nothin' But A Love Thang", del seu penúltim treball. Dosis directes a la vena de country i country rock. Fins i tot es van atrevir amb un dels clàssics per excel·lència, "Streets of Bakersfield", magistralment interpretat a duo amb el seu guitarrista.
El concert es va allargar gairebé dues hores, i la gent en volia molt més. Amb crits de "one more song", Worley va tancar la nit amb un altre dels seus hits, "Awful Beautiful Life", posant punt i final a un magnífic i intens concert. No obstant, Worley encara va tenir temps i ganes per tornar a sortir i firmar autògrafs al públic que es va quedar esperant a primera fila.
No cal dir que per mi ha sigut un dels concerts més especials i emotius. Poder fotografiar i coneixer un dels teus artistes preferits no té preu, i és difícilment explicable amb paraules. God save Country Music!
No hay comentarios:
Publicar un comentario