Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Miguel Ríos, Sant Jordi Club (25/11/10, Barcelona)


Bye bye, Rios, goodbye! Miguel Ríos diu adeu, després de 30 anys de carrera musical. Ahir al Sant Jordi Club els fans que no van poder acomiadar-se de l'artista espanyol a principis de mes van tenir la seva oportunitat. Amb un repertori format per 32 cançons, Rios va fer un repàs als hits que han marcat la seva llarga trajectòria dalt dels escenaris d'arreu.

Franz Ferdinand, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)


San Miguel Unique's torna per segon any consecutiu amb recitals exclusius, davant d'un auditori reduït i proper. La clandestinitat i el secretisme han sigut els dos elements que han acompanyat l'enorme campanya de màrqueting, involucrant sempre als participants a unir-se al reduït grup d'afortunats (600 entrades dobles) i ser còmplices de la iniciativa.

San Miguel Unique's busca portar la música a espais alternatius i especials, on la música en directe encara no ha arribat, i oferint així als amants de la música una oportunitat única, amb moments excepcionals i inigualables. Si l'any passat ens portaven a l'antic recinte de Can Batlló per gaudir del directe dels Keane (aquí ho podreu recordar) aquest any l'escenari escollit ha sigut la nau de les Drassanes d'Unión Naval de Barcelona, antic taller de mercants, al Port Vell. I la banda escollida enguany, els escocesos Franz Ferdinand.

I si l'any passat ja vam tenir problemes per poder fer les fotos des d'el reduït foso que hi havia a Can Batlló, aquest any la cosa pintava molt millor, veient l'espai que hi havia, gairebé uns dos metres. Però només va ser una il·lusió, ja que Franz Ferdinand no ens va permetre poder desenvolupar la nostra feina al lloc on en teoria ho hauriem d'haver fet. En el meu cas això va implicar agafar lloc a primera fila i barallar-me amb pseudofotògrafs i les seves reflex amateurs.

Això si, aquest any San Miguel va pensar en els que no bevem cervesa, i a la barra oferien també unes ampolles d'aigua, tot plegat acompanyat d'uns canapés i barra lliure habilitada a la zona VIP.

Dinero, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)


Dinero, ahir a la festa de San Miguel Unique's i teloners de Franz Ferdinand.

The Baseballs, Sala Bikini (31/10/10, Barcelona)



Els The Baseballs, una cover band de tres paios alemanys amb tupés i look rocker van passar diumenge al vespre per la Sala Bikini de Barcelona, amb el propòsit de fer ballar a ritme de rockabilly a tot el públic que omplia la sala. El cartell de sold out ja feia dies que penjava a les guixetes.

La sala plena de gom a gom, però entre els assistents em va sobtar no trobar a cap rocker, ni cap teddy boy, ni cap peggy sue tenint en compte l'estil de música que fan els The Baseballs. En canvi si que vaig trobar algun cretí amargat que bloquejava el pas i feia impossible arribar al petit espai que reserva la sala Bikini pels fotògrafs.

Deixant de banda aquest petit incident, i centrant-me més en l'aspecte musical, l'èxit dels The Baseballs ha vingut donat per la gràcia d'agafar temes coneguts pel gran públic com ara l'"Umbrella" de Rihana, "Angels" de Robbie Williams, "Basket Case" de Green Day, "The Look" de Roxette, "Chasing Cars" dels Snow Patrol, "I Don't Feel Like Dancin'" dels Scissor Sisters o "Viva la Vida" de Coldplay i reconvertir-los en versions totalment ballables a ritme de rockabilly.

Acompanyats per una banda francament espectacular, The Baseballs van desgranar els temes del repertori un rera l'altre, sense pausa, convertint Bikini en una gran festa. I vull destacar precisament la força de la banda, formada per quatre músics (bateria, guitarra, piano i contrabaix), deixant clar que el pes del directe passa per les seves mans, i deleitant en els moments que es quedaven sols damunt de l'escenari, demostrant que són una autèntica banda de rockabilly.

Gairebé dues hores de concert, on no hi van faltar moments de complicitat amb el públic, un parell de temes al més pur estil Doo-wop i altes dosis de rock&roll i de rockabilly.