Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Menaix a Truà, El Sielu (26/03/09, Manresa)


Menaix a Truà, presentant els temes del seu nou treball "Com el Vent". El concert formava part del cicle programat pel Club de la Cançó. Trobareu més informació aquí.

The Rasmus, Sala Razzmatazz 2 (25/03/09, Barcelona)


La sala Razzmatazz 2 va ser l'escenari escollit per rebre tota la força i contundència del directe dels finlandesos The Rasmus.

La banda de Lauri Ylönen presentava els temes del nou treball d'estudi "Black Roses", davant d'un públic majoritàriament jove. Amb uns 45 minuts de retard, The Rasmus va obrir la nit amb el single del nou disc, "Livin' In A World Without You". Seguirien "In My Life", "Ten Black Roses", "Justify" o els esperats temes com ara "First Day Of My Life", "In The Shadows", tancant finalment l'hora i tres quarts de concert amb "Sail Away".

"Black Roses" és el setè disc d'aquesta banda que va debutar l'any 1996 al pati de la seva escola. Des d'aleshores, l'èxit els ha acompanyat amb més o menys fortuna, però les xifres són contundents: més de 2,5 milions de discs venuts a tot el mon, 8 Emmas (l'equivalent finès dels Grammy) o dos vegades guanyadors dels MTV European Music Awards per citar-ne alguns.

Tot i l'aparent foscor del títol del disc, The Rasmus deixa de banda les seves ombres mostrant el que fins ara és el seu so més brillant i amigable. "Black Roses" conté onze temes forjats a consciència a la tranquila illa de Folegrandos. El resultat, unes cançons plenes de detalls, atrevides, professionals i amb èxits com ara el primer single "Livin' In A World Without You". El quartet ha entrat en una nova era, l'era que ells mateixos anomenen "death pop".

Ara bé, deixant de banda el retard de tres quarts d'hora, ahir a la nit l'aspecte més negatiu va ser la nefasta il·luminació. Tot i l'evident canvi de rumb de la banda, el tècnic de llums encara seguia en les ombres, i realitzar una foto mínimament decent es va convertir en missió impossible. Ja ho diuen, a vegades no es pot tenir tot.

Miquel Abras, Sala Luz de Gas (24/03/09, Barcelona)


Miquel Abras, guanyador del premi Disc Català de l'Any, ahir a la Sala Luz de Gas. Moltes felicitats!

Miquel Abras, guanyador del Premi del Disc Català de l'Any


Un any més, i ja en van trenta. El programa de Ràdio 4 "Catalunya Express" otorga per votació popular el premi al disc català de l'any.

Enguany, l'audiència del programa ha decidit premiar "M'agrada sentir el que tu sents", el nou treball de Miquel Abras.

Si l'any passat la festa d'entrega del premi es feia als nous estudis de RNE, ahir la sala Luz de Gas ho tenia tot a punt per fer gaudir durant gairebé dues hores de música en directe al nombrós públic present. A més a més, l'acte es retransmetia en directe per Ràdio 4.

Els manresans Dept van ser els encarregats d'obrir la festa, amb un concert curt però realment intens, fent un repas a algun dels temes del seu nou treball d'estudi "X". D'aquesta manera Dept presenta una candidatura ferma de cara a l'edició de l'any vinent, on segurament "X" formarà part de la fase final de les votacions.

Acte seguit, l'entrega del premi, a càrreg del molt honorable Conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras, i finalment, l'actuació de Miquel Abras. El bisbalenc va fer un repas als temes del nou treball, tancant així una nit que encara reservava una darrera sorpresa.

Per celebrar també els 30 anys del Premi Disc Català de l’Any tots els assistents van rebre un disc commemoratiu d’aquest guardó que va començar el 1979.

Es tracta d’una selecció de temes d’alguns dels àlbums que han guanyat aquest guardó que s’atorga des de fa tres dècades. La compilació reuneix cançons de Lluís Llach, Marina Rossell, La Trinca, Joan Manuel Serrat, Josep Carreras, Quimi Portet, Sau, Antònia Font o Gossos. Algunes de les cançons del disc no s’han editat mai en format CD i per tant es pot considerar un disc apte per col·leccionistes. Per un servidor, la sorpresa més grata va ser veure inclosa al llibret del disc la foto d'entrega del premi de l'any passat. És el segon cop que veig publicada una foto meva a un disc, i sense cap mena de dubte, m'omple d'orgull i satisfacció.

Si voleu escoltar el programa cliqueu aquí.

Jason Mraz, Sala Razzmatazz (23/03/09, Barcelona)


Jason Mraz va passar ahir per la Sala Razzmatazz amb el cartell de sold out penjat desde feia setmanes. L'artista americà guanya fans arreu del món a una velocitat de vertígen, fet que contrasta sens dubte amb el seu tranquil tarannà i no sembla que alteri massa els seus arrelats costums.

Amb pocs minuts de retard sobre l'hora prevista, Mraz va començar el recital fent un repàs als temes del seu darrer treball "We sing, we dance, we steal things". Les seves influències en ritmes i estils tan variats com el reggae, pop, folk, jazz o hip-hop es van deixar notar en tot moment. El repertori combinava a la perfecció els temes mes lents amb aires de jazz i folk amb les cançons més esperades pel nombrós públic que omplia fins a la bandera la sala barcelonina.

La primera d'elles, "Lucky", un duet senzill i embriagador amb la cantautora Colbie Caillat. Però l'èxtasi i la catarsi col·lectiva no van arribar fins passades les onze de la nit, on els primers acords d'"I'm Yours", la cançó de la nit i el punt més àlgid d'aquest nou treball discogràfic, van fer embojir la sala sencera.

"I'm Yours", una cançó que ha cobrat vida pròpia, tot un himne, una alenada d'aire fresc sobre com enamorar-se, viure i entregar-se a les immenses possibilitats que ofereix la vida. Escoltar la sala sencera cantar-la feia posar la pell de gallina. M'atreveixo a dir que tothom, absolutament tothom esperava aquest moment.

La comunió entre l'artista i el públic va ser total ja fins al final del concert. Després de pràcticament hora i tres quarts de concert, la sala es resistia a buidar-se, fet totalment comprensible al veure com va transcórrer la nit.

Un apunt final, visiteu la web oficial de Jason Mraz, us sorprendrà.

Dr. Calypso, Sala Apolo (21/03/09, Barcelona)



Dr. Calypso ja pot dir amb orgull que després de 20 anys de carrera musical a ritme d'ska, reggae i soul, més de 500 concerts a l'esquena i 11 discs publicats, encara tenen corda per estona. Al menys això ens van voler demostrar a la festa d'aniversari de dissabte passat a la Sala Apolo.

A qualsevol festa d'aniversari els amics no hi poden faltar. Dr Calypso es va donar un bon bany d'amistats al llarg de la nit, tant a dalt de l'escenari, amb la presència de Fundación Tony Manero, Skatalà o Subversiva 77, com a baix, on el públic fídel omplia fins a vessar la sala barcelonina.

Pràcticament dues hores intenses de concert, fent un repas als grans èxits que els han acompanyat al llarg d'aquests vint anys de camí. Dr. Calypso, felicitats!

Dept, Sala Siracusa (13/03/09, Tona)


Divendres a la nit hi havia dos concerts a priori interessants, com ara en Cris Juanico a Girona presentant el seu nou treball "Tot de Mi", i els manresans Dept a la Sala Siracusa de Tona. Potser el fet d'haver-los vist només un cop, per Barraques de Figueres 2008, em va fer decantar la balança cap a ells.

I després de veure el concert crec que la tria va ser l'encertada. Definitivament, els Dept de divendres a la Sala Siracusa poc tenen a veure amb els Dept d'aquell concert a Figueres. La sorpresa va ser realment molt grata. La sala Siracusa presentava una entrada més aviat discreta, però a l'ambient es respirava una atmòsfera totalment acollidora.

Els manresans presentaven "X", el nou treball d'estudi, el cinquè disc en els seus deu anys de carrera. Possiblement el disc més rocker i intens que han fet mai, on aquests deu anys es deixen veure. Un so molt treballat, rocker, sintètic, madur. Destaco un tema, "TV", que escoltat per primer cop en directe em va fer posar la pell de gallina; em costa trobar qualificatius per descriure la nit, simplement espectacular.

Si encara no els heu vist en directe, directament us recomano que no us perdeu algun dels pròxims concerts que trobareu a la seva agenda.

The Australian Pink Floyd Show, Sant Jordi Club (11/03/09, Barcelona)


Considerats per el propi David Gilmour (Pink Floyd) com el millor tribut a la seva banda, The Australian Pink Floyd Show ja han obtingut algun que altre èxit al nostre país amb la seva interpretació de la mítica formació psicodèlica.

Avui han tornat a la ciutat comtal per oferir el seu espectacular show,un concert vibrant, recolzats per una escenografia molt treballada.

The Script, Sala Apolo (02/03/09, Barcelona)

La banda irlandesa The Script es va deixar veure ahir al vespre a la Sala Apolo de Barcelona. Els que són considerats com els successors d'U2 van oferir un concert curt però carregat d'energia i amb ganes de fer disfrutar al públic que pràcticament omplia la sala.