Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Keane, Can Batlló (27/10/09, Barcelona)


La banda britànica Keane ha sigut l'escollida per la companyia cervesera San Miguel per inaugurar a Barcelona la seva nova iniciativa San Miguel Unique's, un nou concepte de concerts exclusius.

El concert s'ha fet en un espai totalment diferent i a la vegada emblemàtic de la ciutat comtal i on mai abans s'havia pogut escoltar música en directe: el recinte industrial de Can Batlló. San Miguel va transformar per complet aquest espai, convertint-lo en una original sala de concerts.

Aquest espai tan especial s'ha mantingut en secret fins a l'últim moment (sense anar més lluny, em van confirmar l'acreditació amb dues hores i mitjà d'antelació)i només 1200 afortunats han pogut gaudir d'aquest concert. La clandestinitat i el secretisme han sigut els principals protagonistes al llarg de la campanya, involucrant als participants, fent-los sentir còmplices d'aquesta iniciativa.

Amb tot aquest panorama, Keane no podia permetre's el luxe de decebre el reduit auditori. La banda de Tom Chaplin va sortir a l'escenari amb ganes d'entregar-ho tot desde la primera nota. Amb una inusual proximitat i interacció amb el públic, Keane va obrir la nit amb "The Lovers Are Losing", el single del darrer treball d'estudi, Perfect Symmetry. "Everybody's Changing", segon tema de la nit i un dels seus majors hits feia embojir totalment el públic. La nit sens subte prometia altes dosis d'emocions i tot just començava. Seguirien entre altres "Bend and Break", "We Might As Well Be Strangers", "This Is The Last Time", "Is It Any Wonder?" i "Somewhere Only We Know" fins a completar un repertori format per una vintena de temes.

El concepte San Miguel Unique's busca portar la música a espais alternatius i especials on mai s'ha celebrat un concert i oferir als consumidors de San Miguel una magnífica oportunitat d'enriquir les seves experiències amb moments excepcinals i inigualables.

The Fray, Sala Razzmatazz 2 (07/10/09, Barcelona)

Segona visita de la banda americana The Fray al nostre pais, presentant el seu segon treball d'estudi, ahir a la sala Razzmatazz 2.

Green Day, Palau Sant Jordi (01/10/09, Barcelona)


Espectacle. Espectacle total, amb focs d'artifici, foc real, cortines d'espurnes, aigua, explosions, pistoles llença-samarretes, pantalla gegant i una estructura de leds per les projeccions, nois i noies convidats a gaudir del seu minut de fama cantant i acabant fent stage-diving, un conillet ebri tot just abans de l'inici del concert, públic entregat i una banda disposada a fer-ho passar d'allò més bé. Aquest podria ser el resum de les dues de concert de la banda californiana.

Sembla paradoxal que l'element principal d'un concert, la música, hagi quedat una mica eclipsat per tota aquesta parafernàlia. Green Day començava el concert amb uns 20 minuts de retard sobre l'hora prevista. Amb les primeres notes de "21st Century Breakdown" es va desfermar l'eufòria de tot el públic assistent al Sant Jordi. Un primer bloc format al 90% per temes del seu darrer treball, "Know Your Enemy", "East Jesus Nowhere", "Holiday", "Static Age" i "Before The Lobotomy" ja deixava entreveure com es desenvoluparia el concert. Finals interminables amb Billy Joe Armstrong demanant incansablement "eos" al públic, efectes pirotècnics i explosions. El Sant Jordi embojit.

Seguirien "Are We The Waiting", "St Jimmy" i "Boulevard of Broken Dreams", un dels temes d'anit més esperats si tenim en compte les ganes de cantar que tenia tot el públic i que sens dubte va sorprendre als propis Green Day, que van adaptar la cançó sobre la marxa.

Amb "Hitchin a Ride" i "Brain Stew" va arribar el primer gran efecte visual de la nit, unes columnes de foc realment espectaculars que envoltaven pràcticament tot l'escenari, i un Billy Joe incansable dedicant-se a regar el públic amb una pistola d'aigüa i llençant samarretes amb una escopeta.

"Jaded", retorn al punk dels seus origens. "Basket Case" i "She" van formar l'únic bloc del concert sense cap efecte visual ni sonor. Aquests van ser els únics temes que Green Day va tocar sense interrupcions, donant a la música el veritable protagonisme. Només van ser uns minuts.

Faltava la traca final. Amb "King for a Day" va apareixer la Green Day disco-mobil. Ells disfressats, llums de discoteca al més pur estil Saturday Night Fever i un medley format per "Shout", "Break on Through", "Stand by Me" i "Satisfaction". Festa total.

Finalment, entre canonades, pluja de confetti, cortines de foc i de nou les flamarades, "21 Guns" i "American Eulogy". Un primer bis amb "American Idiot" i "Jesus of Suburbia", i Billy Joe tancant el concert amb "Time Of Your Life" en versió acústica.

Sortint del Sant Jordi només calia escoltar els comentaris de plena satisfacció de la gent. "21st Century Breakdown" consagra els Green Day com a banda de macro-escenaris.