Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Miguel Ríos, Sant Jordi Club (25/11/10, Barcelona)


Bye bye, Rios, goodbye! Miguel Ríos diu adeu, després de 30 anys de carrera musical. Ahir al Sant Jordi Club els fans que no van poder acomiadar-se de l'artista espanyol a principis de mes van tenir la seva oportunitat. Amb un repertori format per 32 cançons, Rios va fer un repàs als hits que han marcat la seva llarga trajectòria dalt dels escenaris d'arreu.

Franz Ferdinand, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)


San Miguel Unique's torna per segon any consecutiu amb recitals exclusius, davant d'un auditori reduït i proper. La clandestinitat i el secretisme han sigut els dos elements que han acompanyat l'enorme campanya de màrqueting, involucrant sempre als participants a unir-se al reduït grup d'afortunats (600 entrades dobles) i ser còmplices de la iniciativa.

San Miguel Unique's busca portar la música a espais alternatius i especials, on la música en directe encara no ha arribat, i oferint així als amants de la música una oportunitat única, amb moments excepcionals i inigualables. Si l'any passat ens portaven a l'antic recinte de Can Batlló per gaudir del directe dels Keane (aquí ho podreu recordar) aquest any l'escenari escollit ha sigut la nau de les Drassanes d'Unión Naval de Barcelona, antic taller de mercants, al Port Vell. I la banda escollida enguany, els escocesos Franz Ferdinand.

I si l'any passat ja vam tenir problemes per poder fer les fotos des d'el reduït foso que hi havia a Can Batlló, aquest any la cosa pintava molt millor, veient l'espai que hi havia, gairebé uns dos metres. Però només va ser una il·lusió, ja que Franz Ferdinand no ens va permetre poder desenvolupar la nostra feina al lloc on en teoria ho hauriem d'haver fet. En el meu cas això va implicar agafar lloc a primera fila i barallar-me amb pseudofotògrafs i les seves reflex amateurs.

Això si, aquest any San Miguel va pensar en els que no bevem cervesa, i a la barra oferien també unes ampolles d'aigua, tot plegat acompanyat d'uns canapés i barra lliure habilitada a la zona VIP.

Dinero, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)


Dinero, ahir a la festa de San Miguel Unique's i teloners de Franz Ferdinand.

The Baseballs, Sala Bikini (31/10/10, Barcelona)



Els The Baseballs, una cover band de tres paios alemanys amb tupés i look rocker van passar diumenge al vespre per la Sala Bikini de Barcelona, amb el propòsit de fer ballar a ritme de rockabilly a tot el públic que omplia la sala. El cartell de sold out ja feia dies que penjava a les guixetes.

La sala plena de gom a gom, però entre els assistents em va sobtar no trobar a cap rocker, ni cap teddy boy, ni cap peggy sue tenint en compte l'estil de música que fan els The Baseballs. En canvi si que vaig trobar algun cretí amargat que bloquejava el pas i feia impossible arribar al petit espai que reserva la sala Bikini pels fotògrafs.

Deixant de banda aquest petit incident, i centrant-me més en l'aspecte musical, l'èxit dels The Baseballs ha vingut donat per la gràcia d'agafar temes coneguts pel gran públic com ara l'"Umbrella" de Rihana, "Angels" de Robbie Williams, "Basket Case" de Green Day, "The Look" de Roxette, "Chasing Cars" dels Snow Patrol, "I Don't Feel Like Dancin'" dels Scissor Sisters o "Viva la Vida" de Coldplay i reconvertir-los en versions totalment ballables a ritme de rockabilly.

Acompanyats per una banda francament espectacular, The Baseballs van desgranar els temes del repertori un rera l'altre, sense pausa, convertint Bikini en una gran festa. I vull destacar precisament la força de la banda, formada per quatre músics (bateria, guitarra, piano i contrabaix), deixant clar que el pes del directe passa per les seves mans, i deleitant en els moments que es quedaven sols damunt de l'escenari, demostrant que són una autèntica banda de rockabilly.

Gairebé dues hores de concert, on no hi van faltar moments de complicitat amb el públic, un parell de temes al més pur estil Doo-wop i altes dosis de rock&roll i de rockabilly.

Miquel Abras, Sala Luz de Gas B (28/10/10, Barcelona)


Miquel Abras va rebentar ahir a la nit la Sala Luz de Gas B. Gairebé 400 persones omplien la petita sala barcelonina per gaudir del potent i magnífic directe del bisbalenc, acompanyat per la seva habitual banda.

I és que quan el públic ve amb ganes de passar una molt bona estona, i els músics pujen a l'escenari amb la predisposició exemplar de donar-ho tot al llarg de l'hora i quart de concert, el resultat acaba sent espectacular.

No obstant, la nit començava amb un petit entrebanc per l'artista de la Bisbal, al trencar-se una corda de la seva guitarra just al primer tema. Sens dubtes aquesta podria ser una de les pitjors maneres de començar un concert, però quan a l'escenari t'acompanya una banda capaç de tirar endavant un contratemps com aquest, pots canviar la corda i tornar a l'escenari com si res hagués passat.

Miquel Abras va construir un repertori format per molts dels temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de Zel", però no hi van faltar els hits dels dos treballs anteriors. Una hora i quart intensa de bona música i molta complicitat amb el públic. Possiblement, un dels seus millors concerts fins a la data.

Fito & Fitipaldis, Fontajau (23/10/10, Girona)


El poder de convocatòria de Fito & Fitipaldis sembla no tenir límits. Dissabte, a Fontajau, el cartell de sold out feia dies que es podia veure a les guixetes.

Totalment recuperat de la faringitis aguda que el va obligar a suspendre un parell de concerts previs a la cita de Girona, Fito Cabrales i els seus Fitipaldis van oferir un recital de gairebé dues hores i quaranta minuts, demostrant que tenen corda per estona, tot i estar arribant a la part final de la llarga gira "Antes de que cante diez".

Train, Sala Razzmatazz 2 (12/10/10, Barcelona)


Ni la pluja intensa que queia, ni el fet de ser un dia festiu amb un pont pel mig, ni el canvi de sala d'última hora que va agafar desprevinguts als més despitats, ni la pobra entrada que presentava la sala van impedir que Train oferís un recital francament espectacular, en la seva primera visita al nostre pais.

La banda de San Francisco, amb Pat Monahan al capdavant, creada al 1994 i guanyadora d'un Grammy l'any 2001 gràcies a l'èxit "Drops of Jupiter" va descarregar tot el seu arsenal davant del públic entregat que omplia pràcticament mitja sala.

Potser aquest fet va motivar encara mes els californians, que van oferir dosis de gratitut, amabilitat, humor i constant interacció amb els fans, però sense descuidar la part essencial de tot concert, la música. Amb un directe molt cuidat, els Train van obrir la nit amb "Parachute", tema del darrer disc "Save Me, San Francisco". Tota una declaració d'intencions, que feia preveure com es desenvoluparia el concert.

"Get to We", "Meet Virginia" i "She's on Fire" (versionat al més pur estil country), flashback cap els primers discs de la banda, amb espectacle interactiu inclòs. Sis noies del públic van ser amablament convidades a pujar a l'escenari per fer els "chorus" de "She's on Fire", i francament costa molt descriure amb paraules aquell moment, que de ben segur no crec que oblidin fàcilment.

Sense deixar decaure el ritme, sonaven dos temes més del darrer i cinquè treball de la banda, "I Got You" i "If It's Love", per arribar a un dels moments més especials del concert i que més emocions va despertar a tota la sala. Acompanyat de fons només pels teclats, Pat Monahan va fer la introducció de "When I Look To The Sky" totalment a capela, deixant el micròfon de banda i oferint un moment realment màgic i emocionant. No cal dir que la ovació final va ser d'escàndol.


"Calling all Angels", "Save Me, San Francisco", "Words", "Marry Me" amb Pat Monahan fent-se fotos amb tota la gent que omplia la primera fila i l'esperat èxit "Hey Soul Sister" van completar el setlist del concert. Quedaven els bisos, i no hi podia faltar un dels grans èxits dels californians, "Drops Of Jupiter". I és clar, veient com va anar el concert pel que fa a la interacció amb el públic, els bisos es van convertir en bisos a la carta. Les peticions anaven a càrreg dels que s'atrevien a demanar les cançons, i ells les anaven tocant en versió reduida. Així van sonar "Brick by Brick", "Breakfast in Bed", "Words" i "This Ain't Goodbye", finalitzant el concert amb una fantàstica versió de "Dream On", dels Aerosmith.

Veient com es va desenvolupar tot el concert, és molt possible que quan Train tornin a principis de l'any vinent, hi hagi com a mínim el doble de gent que hi havia ahir a la sala 2 de Razzmatazz, perquè quan una banda com els Train ofereix un recital sincer, humil i donant el màxim d'ells mateixos, el públic ha de respondre de la mateixa manera.

Mark Knopfler, Palau Olímpic de Badalona (23/07/10, Badalona)

Dos anys i poc més han passat des de la darrera visita de Mark Knopfler a casa nostra. L'abril del 2008, omplint pràcticament el Palau Sant Jordi, i divendres passat, al Palau Olímpic de Badalona, repetint èxit de convocatòria.

Knopfler, acompanyat per la seva habitual banda, va oferir un repertori similar al del concert de fa dos anys, incloent un parell de temes del darrer àlbum d'estudi ("Get Lucky") i sense deixar de banda els hits de la seva etapa al cap davant els Dire Straits.

"Border River", el primer tema del disc, obria la nit, i ja deixava clara les intencions de Knopfler, assegut a la seva cadira i saludant al públic. Seguirien temes dels seus darrers treballs en solitari, "What It Is", "Sailing To Philadelphia", "Prairie Wedding" i "Hill Farmer's Blues" reversionada en clau més acústica.

La primera ovació de la nit arribaria amb un clàssic, "Romeo & Juliet", i tot seguit, el moment de catarsi col·lectiva amb un altre clàssic de clàssics, "Sultans Of Swing", fent que tot el públic present al palau es posés dempeus, ovacionant Mark Knopfler i exclamant el ja característic "oé oé".

Després d'aquest petit bloc més elèctric, l'artista escocès recuperava els sons celtes que tan li agraden amb "Done With Bonaparte", on la banda l'acompanyava amb violí, mandolina, banjo, flauta travessera, contrabaix, teclats i guitarra acústica. I seguint amb el set acústic, unes noves versions de "Marbletown" i "Speedway At Nazareth". Finalment, per acabar el concert, un altre hit, "Telegraph Road", tot i que el públic assistent en volia més, i es feia evident que el repertori d'onze temes s'havia fet massa curt.

Faltaven els bisos. Un primer bloc amb "Brothers In Arms" i "So Far Away", i per acomiadar-se definitivament després de dues hores de concert, la balada que tanca el darrer treball d'estudi, "Piper To The End".

Fito & Fitipaldis, Complexe Larida-Gardeny (21/05/10, Lleida)

A pocs concerts de posar punt i final a la seva exitosa gira "Antes de que cante diez", Fito & Fitipaldis es van deixar veure divendres passat a Lleida.

Dues hores i mitja de concert, repassant els temes del darrer treball d'estudi "Antes de que cuente diez", així com els seus grans èxits dels treballs anteriors.

Revólver, Palau de la Música (19/05/10, Barcelona)

Els Revólver de Carlos Goñi han complert vint anys. El grup, que va sorgir dels desapareguts Comité Cisne és, des de fa una bona colla d’anys, el projecte en solitari del rocker valencià, que contracta a músics diferents per a cada nou treball. Goñi, a qui sovint s’ha anomenat l’Springsteen espanyol, ha signat sota el nom de Revolver una dotzena d’àlbums, entre els quals es compten el seu últim disc amb material nou, "21 Gramos", i la caixa recopilatòria que es va publicar l’any passat en commemoració del vintè aniversari de la banda, "Que veinte años no es nada".

Autèntic artesà del rock espanyol, Goñi segueix al peu del canó dues dècades després, defensant amb ofici els seus temes de tall clàssic, lletres i melodies directes i gran meticulositat pels arranjaments.

Amb un Palau de la Música gairebé ple, Goñi va presentar un format acústic per revisitar els seus grans èxits, acompanyat per Julian Nemesio a la bateria, Manuel Bagües al baix i Jesús Pérez a l'acordió.

Gossos, Sala Razzmatazz (06/05/10, Barcelona)

Ahir era 6 de maig, però per alguns, era dia 1.

Gossos presentaven el seu nou treball d'estudi, "Dia 1", amb una posada en escena totalment renovada i francament espectacular. Amb aquest, ja van deu àlbums publicats al llarg dels 17 anys de carrera.

La gira tot just arrenca, i aviat començarà a recòrrer gran part de la geografia catalana. Per saber les dates dels pròxims concerts podeu visitar Gossos.cat

Presentació "Dia 1", Sibar (14/04/10, Barcelona)

Dimecres 14 va ser el dia triat per la banda manresana Gossos per presentar a la premsa del nostre pais el seu nou treball d'estudi, "Dia 1". El lloc, el restaurant Sibar, a la masia Can Mirelletes.

"Dia 1" és el desè treball dels manresans, un disc que torna a trencar amb el que ens tenien acostumats, però que porta el segell de qualitat marca de la casa.

"Sembla que res ha canviat i tot està igual, però només ho sembla: avui és Dia 1, el dia en què tot comença i alguna cosa s'acaba. Dia 1 és l'inici d'allò nou, tan esperat i treballat, i que ja és aquí. L'oportunitat d'un canvi real, fruit del sentit comú. L'ocasió de fer net i quedar-nos amb l'essència d'allò que realment som. Per arribar a aquest Dia 1 primer ha calgut buidar la motxilla i treure tot el pes inútil que portàvem. Ens hem alliberat d'una dura càrrega que ens apartava de tantes possibilitats."

El 20 d'abril el disc arriba a les botigues, però si voleu ser dels primers en tenir-lo a les mans, podeu fer la compra anticipada des del web de Música Global.

Tokio Hotel, Palau Sant Jordi (05/04/10, Barcelona)

5 d'abril, dilluns de Pasqüa, final de les vacances de Setmana Santa. Potser un mal dia per fer un concert al Sant Jordi, en el qual el 90% d'assitents és públic adolescent que l'endemà ha d'anar a escola.

Fa dos anys, Tokio Hotel va omplir fins a la bandera el mateix escenari. Ahir al vespre, en horari infantil (el concert va començar a les 20h) la banda alemana només va congregar unes 4000 persones.

Que cadascú tregui les pròpies conclusions, però el concert d'ahir es pot catalogar de gran fiasco.

Asstrio + 2, Teatre Kursaal (10/02/10, Manresa)


Asstrio + 2, ahir a la sala petita del Teatre Kursaal de Manresa. Asstrio + 2, una experiència musical difícilment descriptible, s'ha de viure. Si encara no els heu pogut veure, a la seva agenda trobareu les pròximes dates. Visiteu la web d'Asstrio.

Michael Bolton, Palau de la Música (14/01/10, Barcelona)

Michael Bolton, ahir al Palau de la Música, presentant els temes del seu darrer treball d'estudi i un recull dels seus grans èxits.