Quan es va fer pública la notícia del retorn esperat de Sopa de Cabra, pocs pensaven que omplirien tot un Palau Sant Jordi. Pocs menys esperaven que omplissin tres dates consecutives al mateix recinte.
El concert del dia 9 de setembre, el primer concert d'aquesta mini-gira passarà als annals de la història de la música del nostre pais. Un primer concert, que pel fet de ser el primer, el converteix en únic, en especial, en memorable, un "Bona nit malparits" desitjat per tota una generació que va créixer amb Sopa de Cabra
Les cares dels gironins només sortir a l'escenari eren un fidel reflexe de la barreja d'emocio, alegria i d'un sentiment d'haver aconseguit una fita a priori irrealitzable que no està a l'alçada de qualsevol banda de rock. Amb una energia exultant, els Sopa van anar desgranant un repertori format per 30 cançons. Hi va haver moments d'autèntic rock & roll, moments per les reivindicacions amb els speech de Quintana, i moments per l'emoció més sincera i el record per Joan "Ninyin" Cardona, a "Seguirem Somiant".
Veure Gerard Quintana totalment emocionat i per moments incapaç de seguir amb la lletra de la cançó va ser sens dubtes un dels moments més emotius i culminants del concert.
Una festa, un retrobament per molts totalment esperat i reclamat, una catarsi col·lectiva on la música i la força que van desprende els gironins va oficiar la cerimònia de la nit. No hi van faltar els hits que ja formen part de la vida de tots i cada un dels presents al Sant Jordi, "Camins", "L'Empordà", "El Boig de la Ciutat", "Lletania", "Sota Una Estrella", "El Carrer dels Torrats", "El Far del Sud", "Si Et Quedes Amb Mi"...
Ahir Sopa de Cabra van omplir de nou el Sant Jordi, i pel que ens explica l'amic i col·lega de professió Xavier Mercadé (
http://www.rockviu.cat/) van tornar fer vibrar a tothom. Avui finalment, tanquen amb la darrera nit aquesta sèrie de concerts consecutius al Sant Jordi. Encara queden unes dates per davant a Tarragona, Girona i Palma de Mallorca i desprésno sabem quins camins els esperen per davant, camins que potser tornaran a esvair-se, o camins que potser ja son nous, tot i que mai és massa tard per tornar a començar...
