Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Gary Moore, Sant Jordi Club (21/05/09, Barcelona)


Virtuós temperamental, aquest irlandés inquiet és una marca de qualitat en el rock i el blues. Membre de Thin Lizzy als anys 70, va cultivar al jazz-rock amb Colosseum II i, ja en solitari, es va convertir en una icona del heavy rock amb el disc Corridors of power. Als anys 90 va emprendre una nova etapa de sabors negres amb "Still Got The Blues" que va seduir al gran públic. Torna amb "Bad For You Baby", on sublima el seu blues amb pòsit rocker.

Anit, Moore va desplegar un repertori basat sobretot en els discs "Still Got The Blues" i "After Hours", dos dels seus treballs mes venuts a Europa. No hi van faltar "Oh Pretty Woman", "Since I Met You Baby", "The Blues Is Alright", "Bad For You Baby" i una apoteòsica versió de "Mojo Boogie", un clàssic d'un altre blues monster, Johnny Winter.

Al llarg del concert hi va haver temps per ritmes més tranquils, un parell de balades amb solos interminables, per tornar als ritmes més engrescadors. Amb un total de sis guitarres diferents, Moore va demostrar que no cada dia es té l'oportunitat de gaudir d'un virtuós de les sis cordes, i no es va estalviar uns vertiginosos canvis de velocitat, amb una agilitat realment envejable.

Ja a la recta final del concert, Moore animava al públic assistent, fent posar dempeus a gairebé tot el Sant Jordi Club. No obstant, faltava un tema, un hit que tothom esperava. "Still Got The Blues", la seva gran balada i possiblement el seu major hit va tancar la nit, una nit salvatge carregada de blues. Com diria ell mateix, the blues is alright!

Festival Siguem el Canvi que Volem (III) (16/05/09, Palau-Solità i de Plegamans)

Amb aquesta entrada acabo el resum dels concerts que vam poder veure dissabte passat a Palau-Solità de Plegamans. Volem un canvi, siguem el canvi que volem.

Gerard Quintana

Dept


Guillermo Cides

Raydibaum

Plouen Catximbes

Festival Siguem el Canvi que Volem (I) (16/05/09, Palau-Solità i de Plegamans)

Siguem el Canvi que Volem, un espai d'interacció, un punt de trobada d'unes persones amb ganes d'aportar el seu granet de sorra a partir de la creativitat i de l'intercanvi, d'informació, d’experiències i de tot el que es pugui imaginar.

Al llarg de tot el dia es van desenvolupar les activitats previstes al programa. Avui us acosto les primeres imatges del Festival. Aquesta setmana aniré publicant altres imatges, imatges que reflecteixen l'ambient que es va viure durant tot el dia i part de la nit.

Sherpah

No Soma


Grand Vermu

Las 7 P.M

Discipulos de Otilia

Celtas Cortos, Pavelló Nou (08/05/09, Lleida)


Després d'un periode de silenci discogràfic, Celtas Cortos torna amb força al panorama musical actual amb el nou treball d'estudi "40 de abril", un disc que recull l'essència més pura del grup.

Amb la gira "40 de abril" el grup de Jesús Cifuentes afronta amb una maduresa envejable una nova etapa als escenaris del nostre pais, realitzant una mirada irònica al passat i recuperant la seva essència de rock celta tant característica.

I sens dubtes, aquesta essència es va deixar notar al llarg de tot el concert. Dues hores intenses de rock & roll i música celta, tot el bo i millor de Celtas Cortos. El repertori format per 26 temes es va dividir en tres grans blocs. "Beni's Reel" obria la nit, i seguien "Malos y cobardes", "On-Off", "Que dirá la gente" y "Un sinvivir". La primera catarsi col·lectiva arribava amb "Tranquilo majete" y "El emigrante". Un segon bloc instrumental per encarar la recta final del concert, on "Retales de una vida" va ser el tema més esperat, i més corejat pel nombrós públic que omplia fins a la bandera el pavelló. "Carta a Rigoberta Menchu", "Haz turismo" o "Madera de colleja" van ser alguns dels temes que Celtas Cortos van interpretar al darrer bloc del concert.

Finalment, per tancar dues hores de concert, un bis de quatre temes, "Un millón de motivos", "Hay que volver", un altre clàssic de clàssics, "20 de abril" y "No nos podran parar". Efectivament, res sembla que pugui aturar-los després de 20 anys als escenaris. Tot just comencen una nova etapa, i pel que van demostrar a Lleida, tenen corda per anys.

Andrés Calamaro, Auditori (06/05/09, Barcelona)


Andrés Calamaro, artista prolífic, admirat i amb un marcat estil propi, indiscutiblement un dels màxims exponents del rock en espanyol. L'artista argentí va presentar ahir davant un Auditori ple de gom a gom les cançons del seu nou treball "La lengua popular", un àlbum que comprèn 12 cançons originals amb el seu segell personal.

Jarabe de Palo, Fontajau (02/05/09, Girona)


Jarabe de Palo va passar per Fontajau (Girona) per presentar el seu Reciclando Tour, un espectacle diferent, divertit i ple de sorpreses.

Reciclando Tour vé a ser una gira on Jarabe de Palo recupera els seus grans èxits i els recicla, ja sigui a ritmes de swing, blues, rockabilly, salsa, etc. canviant els arrenjaments i les melodies.

A més a més, no hi falta una treballada posada en escena, amb tocs teatrals, interpretats pels mateixos músics, i tot plegat video-presentat per Andreu Buenafente, que al llarg de la nit ens intenta fer creure que ell és l'autor de La Flaca. Reciclando Tour s'ha concebut per ser interpretat principalment a teatres i auditoris, però dissabte es va poder comprovar que en grans recintes, aquest format no funciona gens malament.

Tot un espectacle, on no hi falta la crítica als principals sectors de la música, com ara els crítics, els mànagers, el paper de la ràdio i la pirateria.

El pavelló municipal d'esports es va rendir a les noves versions de "Depende", "Pura Sangre", "Déjame Vivir", "Duerme Conmigo", "Agua", l'esperadíssima "Flaca" i una apoteòsica versió elèctrica a ritme de rockabilly de "Ying Yang". "Grita" va tancar la nit, una nit que va deparar nombroses sorpreses al públic assistent i que va satisfer l'espectació que havia aixecat aquest Reciclando Tour.

Laura Pausini, Palau Sant Jordi (30/04/09, Barcelona)


Laura Pausini és una de les artistes italianes més conegudes al nostre país. Ara, després de quatre anys de silenci discogràfic, la cantant lliura "Primavera anticipada" ("Primavera in anticipo"), un nou àlbum elaborat a caball entre Itàlia, Londres i Los Angeles. El disc inclou 14 cançons de nova factura entre les que consta un duet amb el britànic James Blunt, tema que dona nom al disc.

Amb totes les entrades venudes desde feia dies, l'artista italiana va obrir la nit amb "En cambio no", un dels temes del nou disc. La seva potent i preciosa veu sonava amb una envejable claredat i de seguida es va ficar a tot el públic a la butxaca. Seguirien "Ascolta il tuo core", "Come se non fosse stato mai amore" i un medley rock de 4 temes. La primera gran ovació de la nit va arribar amb "Emergencia d'amor" i "Amores extraños", on Laura Pausini va donar les gràcies a tot el seu públic, amb el Palau Sant Jordi (en format amfiteatre) totalment dempeus i corejant el seu nom.

Les 23 cançons del repertori (37 en total si sumem els medleys) es van encadenar una rera l'altra, amb projeccions de vídeo que complementaven l'espectacular desplegament de llums. "E ritorno da te", "Vivimi" i un altre medley, aquest cop amb quatre temes de tall més pop feien vibrar i cantar a tot el públic. Les primeres notes de "Las cosas que vives" va tornar a fer posar dempeus a tot el palau, però el moment realment màgic, inesperat i emotiu de la nit encara havia d'arribar.

Laura Pausini ens va obsequiar amb un medley acústic de cinc temes, on l'artista italiana recordava moments personals i emocions vicsudes amb cada una de les cançons que formaven aquest medley. Pausini es va mostrar molt comunicativa i oberta amb el seu públic al llarg de tota la nit, i aquest petit obsequi en forma de set acústic difícilment s'esborrarà de la retina dels assistents al concert.

Encaravem ja la recta final del concert amb "La mia banda suona il rock", "Entre tu y mil mares", "Primavera anticipada" i una sonada ovació. Un bis de tres temes, tres dels seus hits, "Yo canto", "Se fué" i "La soledad" va posar punt i final a gairebé dues hores de concert, amb una Laura Pausini visiblement emocionada, agraïnt el càlid suport rebut al llarg de tota la nit - i carrera musical- i prometent que no tornaran a passar deu anys abans del seu retotn al nostre pais.