Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Miquel Abras, Embarraca't (29/04/09, Figueres)


Miquel Abras, a les Festes de la Santa Creu de Figueres. Un any més, l'Embarraca't posa la nota musical a les festes de la ciutat.

L'intens xàfec que va caure poc abans de l'inici del concert no va impedir que un nombrós grup de seguidors de l'artista bisbalenc s'aplegués per gaudir del seu directe.

Miquel Abras va presentar els temes del seu nou treball, "Magrada sentir el que tu sents".

Kate Ryan, Sala Bikini (22/04/09, Barcelona)


L'eurovisiva Kate Ryan està de gira per Europa. La cantant belga va oferir ahir a la nit un concert intens, amb certes reminiscències clarament disco dels anys 70 i 80.

Tot i començar amb 45 minuts de retard, Kate Ryan va apareixer al damunt de l'escenari amb un vestit realment ajustat, i amb micròfon revestit de brillants inclòs, es va pulir el repertori en una hora justa de concert. Com si d'una sessió disco non-stop es tractés, les 18 cançons es van encadenar una rera l'altra sense cap treva.

Ryan va presentar els temes del seu darrer treball "Free", però no hi van faltar els hits que l'han portat a convertir-se en la nova diva del pop dance a Europa, arrasant a les ràdio fòrmules i reventant les llistes d'èxits. "Voyage Voyage", el clàssic de Desireless, "Surrender", "Libertine", "Lily", "Je T'adore" o el seu primer èxit "Désanchantée" van sonar amb tota la contundència que s'esperava, tancant el concert amb dos bisos, "Ella Ella L'a", el tema tribut a Ella Fitzgerald que France Gall va popularitzar a finals dels 90, i de nou "Voyage Voyage".

Kate Ryan s'ha convertit en la nova reina de la música pop dance francesa, superant de llarg a les seves compatriotes Mylène Farmer i Alizée, i no sembla que tingui intenció de baixar del tron.

Menaix a Truà, Casa de la Llotja de Mar (21/04/09, Barcelona)


Menaix a Truà escalfa motors pel concert dels 10 anys del dia 23 de maig a l'Auditori de Barcelona. Anit a la Casa de la Llotja de Mar el trio va oferir un dels seus típics concerts, presentant els temes del darrer treball d'estudi "Com el Vent".

El concert tancava les Jornades Gastronòmiques de les Illes Balears, unes jornades que han acostat els magnífics productes típics de les illes com la sobrassada, el formatge, les ensaimades o els vins mallorquins, i no hi havia millor grup per posar-hi la cloenda.

Vespre amb regust menorquí, transportant-nos per uns instants a les Illes.

Dept, La Bombolla (19/04/09, Salt)


Dept segueix de gira, presentant el seu nou treball d'estudi "X". Davant del seu públic més fidel, els manresans van oferir un concert llarg i intens, amb un repertori on hi trobavem molts dels temes del nou treball, i els seus gran èxits dels quatre discs anteriors.

Il Divo, Palau Sant Jordi (03/04/09, Barcelona)


La nit d'ahir va ser una gran nit d'emocions, crits, plors i ovacions, algunes més sonades que d'altres.

La primera ovació ens la vam endur el petit grup de fotògrafs que anavem acreditats per cobrir el concert, un concert que es gravava en DVD i on tot estava organitzat al detall, menys un petit aspecte que segurament va passar per alt a la gent de l'organització, on podien posar els fotògrafs. Després de col·locar-nos el més lluny possible de l'escenari, ens vam adonar que poca estona aguantariem sense ser increpats pel públic. Dit i fet. No van passar ni 30 segons que ja sentiem la primera esbroncada de la nit i crits de "fotògrafs fora!" darrera nostre. El moment surrealista va arribar quan dues senyores d'avançada edat es van posar dretes davant nostre, perquè elles havien "pagat 75 euros pel concert" i el volien veure.

Vist el panorama i que la tensió augmentava per moments, "cridarem a l' organització!" deien, vam ajupir-nos mentre esperavem per començar a fer la feina. L'ovació va arribar quan vam decidir sortir d'allí, i posar-nos a una de les sortides d'emergència. Mai m'havien esbroncat d'aquella manera i encara menys aplaudit i ovacionat tant en un concert. Són aquells petits moments de felicitat suprema, realment impagables, que et deixen amb una sensació especial al cos.

Deixant de banda aquest sonat començament, pel que fa a l'aspecte musical, Il Divo va demostrar que si porten ja més de cinc anys als escenaris és per alguna cosa. Les entrades feia dies que estaven exhaurides. Amb un escenari més aviat sobri, pantalles gegants i un so molt treballat, el quartet arrancava amb el tema "Somewhere", seguit de tot un clàssic, "Unbreak My Heart" i "The Promise", el tema que dona títol al nou disc.

Però la nit reservava sorpreses. Il Divo segueix atrevint-se a versionar amb la seva fórmula d'òpera-pop grans clàssics del pop mundial. Per primera vegada el quartet cantava "Bridge Over Troubled Water", de Simon & Garfunkel, fet que va provocar la primera catarsi col·lectiva i apoteòsica ovació, amb crits de "guapo, guapo!" i "bravo, bravo!". Seguirien "She", d'Elvis Costello, "Passera", "Mama" amb dedicatòria a totes les mares presents al Sant Jordi, tancant el primer bloc del concert amb un altre clàssic, "Nights in White Satin". De nou, ovació i plors.

Després d'aquest primer bloc d'uns 60 minuts i gairebé 20 minuts de descans, Il Divo reaparexia amb "Winner Takes It All", d'Abba i ja encadenaria el segon bloc del concert amb clàssic rera clàssic, passant per "Without You" de Nilson, "Everytime I Look At You", "Hallelujah" de Leonard Cohen, "Adagio", "La Vida Sin Amor", "Power of Love" de Frankie Goes To Hollywood i finalment "My Way", popularitzada per Frank Sinatra, on el grup es despedia efusivament. No obstant, encara hi havia temps per un parell de temes, "Amazing Grace" i "Impossible Dream".

Il Divo posava així punt i final a la nit, que s'acabava de la mateixa manera que havia començat, amb una sonada ovació.

Amaral, Palau de la Música (02/04/09, Barcelona)


Convertit ja en tot un clàssic de la temporada primaveral, el Festival de Guitarra de Barcelona arriba al seu 20 aniversari. I ho fa com mereix tan especial ocasió, amb una programació de luxe, polièdrica i molt interessant, a la que tenen cabuda des d´autèntiques estrelles fins a nous valors del rock alternatiu, passant pel jazz, la world music i els imprescindibles apunts clàssics. Una veritable festa per als amants de la bona música.

Ahir a la nit, amb un Palau de la Música ple a vessar, Amaral es va encarregar de posar la banda sonora a la festa. Amb el seu cinquè disc, "Gato negro, dragón rojo" el tàndem format per Eva Amaral (veu) i Juan Aguirre (guitarra) ha confirmat que és un dels més populars i, alhora, admirats del pop espanyol, amb una obra que sintonitza amb la tradició del rock anglosaxó.

L'escenari triat no podia ser el millor per gaudir d'una vetllada més intima i propera i per gaudir d'un recull dels millors temes del duet.

El Festival de Guitarra tot just acaba de començar. No deixeu escapar l'oportunitat de gaudir d'algun dels concerts programats.