Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

M-Clan, Sala Razzmatazz (30/10/08, Barcelona)


M-Clan va tornar a demostrar ahir el seu gran poder de convocatòria. Uns mesos després de l'exitosa presentació del seu darrer treball "Memorias de un espantapájaros" a la Sala Bikini, on van exhaurir les entrades en poques hores, la banda de Carlos Tarque va decidir tornar a la ciutat comtal, provant un espai més gran.

Ahir a la nit, la Sala Razzmatazz presentava una molt bona entrada, pràcticament fregant el límit de la seva capacitat. Els fans més incondicionals i tots aquells que al març es van quedar a les portes de Bikini van poder gaudir d'un molt bon concert.

Calor, molta calor i gairebé hora i mitja de rock&roll en estat pur. M-Clan va repassar els temes del darrer treball i alguns dels seus temes més coneguts, davant d'un públic entregadíssim.

Al Green, Auditori de Barcelona (24/10/08)


Poder gaudir del directe d'un dels pocs soulmen que queden és una experiència pràcticament religiosa. I si es tracta del reverent Al Green encara ho és més.

Per segona nit consecutiva, l'Auditori de Barcelona estava totalment ple. Al Green debutava a la ciutat comtal, presentant el seu darrer treball "Lay It Down". Green va oferir un recital curt, hora i quart sense cap bis, amb un final una mica sec, però amb una intensitat fora de sèrie.

El moment àlgid de la nit va arribar amb l'esperadíssima "Let's Stay Together" i amb un posterior homenatge a les grans estrelles del soul en forma de meddley. Green no es va cansar de repartir amor etern a tota la sala en una nit difícilment repetible.

Bebo Valdés, Auditori de Barcelona (23/10/08)


Ningú millor que Bebo Valdés per donar el tret de sortida al 40è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona.

Erigit ja en una de les icones d’un festival que ha visitat en sis ocasions des del seu debut a la sala Luz de Gas el 1998, molt abans dels sotracs mediàtics de "Calle 54" i "Lágrimas negras", Bebo, amb 90 anys acabats de fer, va compartir ahir al vespre amb el seu fill gran, Chucho, un espectacle a dos pianos que resumeix els vincles que mantenen pare i fill i que, a la vegada, evoca els que aquest patriarca de la música cubana manté amb el festival i amb Barcelona, la ciutat, diu ell mateix, on més se l’estimen i l’únic lloc del món on ha presentat absolutament tots els seus projectes.

"Juntos para siempre", dues institucions del piano esprement a fons la seva química en una gira que podria ser l’última abans que Bebo, definitivament, posi punt final a la seva llegenda.

Potser per aquest motiu, i per tot el que representa Bebo Valdés l'Auditori ple a vessar es va posar en peus per rebre aquesta llegenda viva, amb una càlida i intensa ovació.

Gossos, Presentació del DVD "Gossos 15 Anys", FNAC Illa Diagonal (21/10/08, Barcelona)


Presentació del DVD "Gossos 15 Anys", a l'auditori de la FNAC de l'Illa Diagonal. El disc ja es pot trobar a les botigues.

M'agradaria afegir que aquest disc per mi és força especial, ja que al llibret (i a la contraportada) podeu veure una bona quantitat de les fotos que vaig fer al concert de l'Auditori.

Per mi es tracta potser d'una de les millors recompenses a tota la feina que porto fent aquests darrers anys, i sens dubte, és un motiu enorme d'orgull i satisfacció personal.

Lexu's, Espacio Movistar (09/10/08, Barcelona)


La nit d'ahir a l'Espacio Movistar va ser diferent. Podiem fer fotos durant tot el concert (ja podria ser sempre així), no hi havia límit, i les condicions de llum eren gairebé excel·lents, una cosa força extranya a la carpa, on habitualment els tècnics de llums que acompanyen els artistes que venen sembla que tinguin por de fer servir tota la potència de llums que ofereix l'Espacio Movistar.

Fa una miqueta de ràbia que quan tens tota la nit per disparar, et trobis amb una llum que permet assegurar la foto al segon tema, i on no cal parar boig modificant els paràmetres de la càmera per aconseguir una foto mínimament decent.

Ahir els Lexu's presentaven les cançons del seu darrer treball d'estudi, "La vida perfecta", i potser perquè la vida pot ser perfecta, la il·luminació pràcticament també ho era. Tant de bo a partir d'ara ens trobem unes condicions similars als pròxims concerts a la carpa.

Keith Scott, Pavelló Olímpic de Badalona (03/10/08)


Keith Scott (Vancouver, 1954) és l'inseparable amic i guitarrista de Bryan Adams. Fill de pares músics, Scott comença la seva llarga carrera al costat de l'artista canadenc l'any 1983, amb la seva primera aparició discogràfica al disc "Cuts Like A Knife".

Amb el pas dels anys, i la seva llarga trajectòria com a músic, Scott s'ha consolidat com una autèntica llegenda pel fans de Bryan Adams, així com el bateria Mike Curry. Adams no seria el que es actualment sense l'activa participació d'Scott, tant als concerts com als discs d'estudi.

L'any 1999, Dave Taylor (baix) i Tommy Mandel (teclats) abandonen la banda, quedant només Adams, Curry i Scott. És aquí on Scott comença a consolidar la llegenda, fent-se càrrec de les guitarres i jugant un difícil rol amb elles, ja que per les seves mans passaven els ritmes, els acords, els solos, etc. Adams es feia càrrec del baix, Curry de la bateria, i Scotta les guitarres. És per aquest motiu que Scott és tant admirat com a guitarrista.

Musicalment Scott s'ha caracteritzat sobretot als discs d'estudi pels seus solos aparentment senzills, però que amaguen una forta complexitat, solos profunds i fins i tot sentimemtals. Però és als directes on "Magic Fingers" Scott exhibeix tot el seu potencial, i on les seves marcades influències en el Blues, el Rock&Roll i el Country surten a la llum. Scott domina excelents tècniques que l'acrediten com a guitarrista envejable.

Al llarg dels anys es recorden impressionants i memorables solos que fan posar de punta els pels de tots els fans, a temes com "Kids Wanna Rock", "It's Only Love" o "Touch The Hand" entre molts altres. La seva expressivitat corporal al tocar també és marca de la casa.

Bryan Adams, Pavelló Olímpic de Badalona (03/10/08)


Divendres 3 d'octubre poc importaven a Badalona els dracs vermells o gats negres. Un Pavelló Olímpic ple a vessar va rebre Bryan Adams, amb un inesperat retorn als seus origens.

El concert va començar puntualment a les 22h, amb la sorpresa de veure'l al petit escenari que hi havia al mig del pavelló, amb la seva guitarra acústica, i el clàssic "Can't Stop This Thing We Started", tota una declaració d'intencions per començar a intuir com aniria la nit. "Please Forgive Me" la va seguir, i ja amb tota la banda, "The Best Of Me" va confirmar que per fi, després de molts anys, tornariem a veure el Bryan Adams més rocker, enèrgic i vibrant.

Als seus 48 anys, amb la seva característica veu ronca i potent, Adams va desmostrar que troba a faltar aquella vessant més rockera dels anys 80 i 90, i potser per això, només va tocar dos temes del nou treball ("11"), un disc potser massa acústic i light pels seus fans més incondicionals. El rocker canadenc venia d'oferir últimament concerts més acústics i íntims, i per això va sorprendre, i de quina manera, a tot el públic assistent.

Adams, entregadíssim i acompanyat pels seus inseparables amics Keith "Magic Fingers" Scott a la guitarra, i Mike Curry a la bateria (Norm Fisher al baix i Gary Breit als teclats) va començar a encadenar els seus grans clàssics.

Una nit plena de records, emocions, grans clàssics i velles glòries com "Hearts On Fire", "Somebody" o l'inesperada "Take Me Back". No podien faltar "Summer of 69", "Run To You", "Everything I Do", "Heaven", "Cuts Like A Knife" o "Have You Ever Really Loved A Woman".

Dosi de Rock&Roll directa a la vena amb l'impressionant "Kids Wanna Rock" i "It's Only Love", on Scott va demostrar perquè porta més de trenta anys sobre els escenaris i és considerat un dels millors guitarristes del món.

Desde fa uns anys, Adams té per costum fer pujar a l'escenari una noia del públic per cantar "Baby When You're Gone". La sort va somriure a l'Helena, una barcelonesa que va sorprendre gratament a tot públic i al mateix Adams. Els nervis no van ser cap obstacle per cantar aquest tema a duo sense cometre una sola errada en la lletra.

La sintonia entre el rocker canadenc i el seu públic sempre ha sigut un dels elements característics als seus concerts, amb els comentaris irònics, somriures i gestos d'agraïment. El pavelló es va rendir als seus peus amb els bisos acústics "Lets Make a Night To Remember" i "All For Love".

Després de dues hores i quart de concert tothom es va quedar amb ganes de més, però vam marxar de Badalona amb el record del millor Bryan Adams i del millor rock dels anys 80 i 90.