Fotografies i cròniques de concerts. (Totes les fotografies © Joan Enric Clofent)

Fito & Fitipaldis, Palau Sant Jordi (13/12/09, Barcelona)

Gràcies Fito! Gràcies per demostrar que encara es poden fer concerts on l'actor principal és la música en tota la seva dimensió, sense escenaris grandiosos ni efectes visuals desmesurats.

Pocs artistes nacionals tenen el poder de convocatoria del que gaudeix actualment la banda liderada per Fito Cabrales. Omplir el Sant Jordi dos dies seguits no ho fa qualsevol. Amb totes les entrades exhaurides pel concert de dissabte 12, Fito & Fitipaldis van congregar gairebé 13.000 persones en el segon concert a la ciutat comtal.

La nova gira "Antes de que cuente diez" presenta uns Fitipaldis renovats a la bateria (amb Daniel Griffin) i al baix (amb Alejandro "Boli" Climent"). Carlos Raya, Joserra Senperena i Javier Alzola repeteixen al costat de l'incombustible Fito Cabrales. La gira s'anuncia com una de les més espectaculars i multitudinàries de la temporada, i vist com s'han desenvolupat els primerts concerts, no van massa desencaminats.

Amb una puntualitat gairebé britànica, a les 21h30 començava un concert que prometia altes dosis de rock&roll, blues, rythm&blues i tocs de country, en definitva, el so 100% Fito & Fitipaldis. "Antes de que cuente diez" obria la nit i els primers acords feien embojir el públic impacient. Tot seguit, un bloc de cançons del penúltim treball, "Un buen castigo", "Por la boca vive el pez", "Viene y va", "Me equivocaria otra vez" y "Como pollo sin cabeza" amb crits de "Fito, Fito" al finalitzar la cançó. Tres temes del nou treball tancarien aquest primer bloc del concert, "Me acordé de ti", rock&roll pur i tot el Sant Jordi saltant a "Todo a cien" y la balada "Catorce vidas son dos gatos"

Després d'una petita pausa per fer un canvi de set començava una autèntica "festa campestre" (Fito dixit) amb "La cuisine de Bernard" i "Quiero beber hasta perder el control". Menció a Carlos Raya, demostrant el que es pot fer amb una steel guitar.

Seguiria un segon bloc format per temes dels primers treballs com "Barra Americana" amb la col·laboració de Lichis (la veu de La Cabra Mecánica), "Whisky barato" convertint el Sant Jordi en una festa i l'espectacular "Deltoya", a ritme de boogie boogie. Espectacle de llums i colors, sonora ovació, moment per presentar la banda, i Fito Cabrales dirigint-se al públic: "Per ser diumenge m'ho estic passant de puta mare. Dona gust venir a Barcelona". "Tarde o temprano", "La casa por el tejado" i la balada "Soldadito marinero" posaven fi al concert. Però la gent en volia més.

Stratocàster en ma, Fito Cabrales sortia sol al primer bis per rescatar "Al Cantar", un dels temes de la seva etapa amb Platero y Tu, "Abrazado a la tristeza" a duo amb Carlos Raya y "Corazon oxidado". Finalment, posant punt i final a un concert intens de dues hores i mitja, un segon bis amb "Que necesario es el R'n'R" i "Acabo de llegar".

Simple Minds, Sala Razzmatazz (17/11/09, Barcelona)

Simple Minds, ahir al vespre a la Sala Razzmatazz de Barcelona.

La banda escocesa presentava el nou treball d'estudi "Graffiti Soul" davant d'una entrada més aviat modesta.

Keane, Can Batlló (27/10/09, Barcelona)


La banda britànica Keane ha sigut l'escollida per la companyia cervesera San Miguel per inaugurar a Barcelona la seva nova iniciativa San Miguel Unique's, un nou concepte de concerts exclusius.

El concert s'ha fet en un espai totalment diferent i a la vegada emblemàtic de la ciutat comtal i on mai abans s'havia pogut escoltar música en directe: el recinte industrial de Can Batlló. San Miguel va transformar per complet aquest espai, convertint-lo en una original sala de concerts.

Aquest espai tan especial s'ha mantingut en secret fins a l'últim moment (sense anar més lluny, em van confirmar l'acreditació amb dues hores i mitjà d'antelació)i només 1200 afortunats han pogut gaudir d'aquest concert. La clandestinitat i el secretisme han sigut els principals protagonistes al llarg de la campanya, involucrant als participants, fent-los sentir còmplices d'aquesta iniciativa.

Amb tot aquest panorama, Keane no podia permetre's el luxe de decebre el reduit auditori. La banda de Tom Chaplin va sortir a l'escenari amb ganes d'entregar-ho tot desde la primera nota. Amb una inusual proximitat i interacció amb el públic, Keane va obrir la nit amb "The Lovers Are Losing", el single del darrer treball d'estudi, Perfect Symmetry. "Everybody's Changing", segon tema de la nit i un dels seus majors hits feia embojir totalment el públic. La nit sens subte prometia altes dosis d'emocions i tot just començava. Seguirien entre altres "Bend and Break", "We Might As Well Be Strangers", "This Is The Last Time", "Is It Any Wonder?" i "Somewhere Only We Know" fins a completar un repertori format per una vintena de temes.

El concepte San Miguel Unique's busca portar la música a espais alternatius i especials on mai s'ha celebrat un concert i oferir als consumidors de San Miguel una magnífica oportunitat d'enriquir les seves experiències amb moments excepcinals i inigualables.

The Fray, Sala Razzmatazz 2 (07/10/09, Barcelona)

Segona visita de la banda americana The Fray al nostre pais, presentant el seu segon treball d'estudi, ahir a la sala Razzmatazz 2.

Green Day, Palau Sant Jordi (01/10/09, Barcelona)


Espectacle. Espectacle total, amb focs d'artifici, foc real, cortines d'espurnes, aigua, explosions, pistoles llença-samarretes, pantalla gegant i una estructura de leds per les projeccions, nois i noies convidats a gaudir del seu minut de fama cantant i acabant fent stage-diving, un conillet ebri tot just abans de l'inici del concert, públic entregat i una banda disposada a fer-ho passar d'allò més bé. Aquest podria ser el resum de les dues de concert de la banda californiana.

Sembla paradoxal que l'element principal d'un concert, la música, hagi quedat una mica eclipsat per tota aquesta parafernàlia. Green Day començava el concert amb uns 20 minuts de retard sobre l'hora prevista. Amb les primeres notes de "21st Century Breakdown" es va desfermar l'eufòria de tot el públic assistent al Sant Jordi. Un primer bloc format al 90% per temes del seu darrer treball, "Know Your Enemy", "East Jesus Nowhere", "Holiday", "Static Age" i "Before The Lobotomy" ja deixava entreveure com es desenvoluparia el concert. Finals interminables amb Billy Joe Armstrong demanant incansablement "eos" al públic, efectes pirotècnics i explosions. El Sant Jordi embojit.

Seguirien "Are We The Waiting", "St Jimmy" i "Boulevard of Broken Dreams", un dels temes d'anit més esperats si tenim en compte les ganes de cantar que tenia tot el públic i que sens dubte va sorprendre als propis Green Day, que van adaptar la cançó sobre la marxa.

Amb "Hitchin a Ride" i "Brain Stew" va arribar el primer gran efecte visual de la nit, unes columnes de foc realment espectaculars que envoltaven pràcticament tot l'escenari, i un Billy Joe incansable dedicant-se a regar el públic amb una pistola d'aigüa i llençant samarretes amb una escopeta.

"Jaded", retorn al punk dels seus origens. "Basket Case" i "She" van formar l'únic bloc del concert sense cap efecte visual ni sonor. Aquests van ser els únics temes que Green Day va tocar sense interrupcions, donant a la música el veritable protagonisme. Només van ser uns minuts.

Faltava la traca final. Amb "King for a Day" va apareixer la Green Day disco-mobil. Ells disfressats, llums de discoteca al més pur estil Saturday Night Fever i un medley format per "Shout", "Break on Through", "Stand by Me" i "Satisfaction". Festa total.

Finalment, entre canonades, pluja de confetti, cortines de foc i de nou les flamarades, "21 Guns" i "American Eulogy". Un primer bis amb "American Idiot" i "Jesus of Suburbia", i Billy Joe tancant el concert amb "Time Of Your Life" en versió acústica.

Sortint del Sant Jordi només calia escoltar els comentaris de plena satisfacció de la gent. "21st Century Breakdown" consagra els Green Day com a banda de macro-escenaris.

Luar Na Lubre, Plaça Sant Jaume (25/09/09, Barcelona)

Seguim amb els concerts de la Mercè. Ahir a la nit, amb una Plaça Sant Jaume plena fins a la bandera els gallegs Luar Na Lubre van oferir un recital en majúscules.

Aquest any celebren el seu 25è aniversari dalt dels escenaris. Pel que fa al blog, aquesta notícia és la número 100. Gràcies a tots els que visiteu Photos & Rock!

Jeff Beck, Poble Espanyol (22/07/09, Barcelona)


Guitarrista dels mítics Yardbirds, Jeff Beck és tota una institució al món de les sis cordes. Als anys 60 Beck va representar el costat mes rhythm'n'blues del pop britànic, i als 70 es va convertir en una figura clau del jazz-rock.

La seva darrera visita a casa nostra l'any 2007 va fer desbordar completament la Sala Bikini. Ahir, el Poble Espanyol no estava tan ple com als darrers concerts, però hi havia una molt bona entrada. Jeff Beck presentava els temes del seu darrer treball "Live at Ronnie Scott´s Jazz Club", acompanyat per una banda de tres músics (bateria, baix i teclats).

Rosario, Poble Espanyol (16/07/09, Barcelona)


Rosario, als concerts de l'estiu del Poble Espanyol, presentant els temes del seu darrer treball d'estudi "Parte de Mí", i els seus grans èxits.

Jason Mraz, Poble Espanyol (15/07/09, Barcelona)


Segona visita de l'artista americà a casa nostra, i segon cartell de "sold out" penjat a l'entrada del concert. El passat mes de març, Jason Mraz ens va visitar per primer cop, us ho explicavem aquí. La sala Razzmatazz es va quedar petita. Ahir, el Poble Espanyol estava ple fins a la bandera. Tal i com va passar fa uns mesos, l'expectació generada per aquesta segona visita va fer que les entrades s'exhaurissin en poc temps.

La seva simpatia, els ritmes amb aires jamaicans fusionats amb reggae, pop o jazz, i el bon rotllo que despren l'artista dalt de l'escenari fan un còctel fàcilment irresistible.

Jason Mraz, acompanyat de la seva inseparable banda va oferir un recital d'hora i vint, amb un patró gairebé calcat al del concert del mes de març. No obstant, el públic anava amb ganes de passar-s'ho d'allò més bé, i Mraz no va decebre. De nou, "I'm Yours", el seu èxit més contundent va ser el punt àlgid de la nit.

Gossos, Parc dels Catalans (03/07/09, Terrassa)


Gossos segueixen amb la gira dels 15 anys. Divendres van passar pel Parc dels Catalans, on un nombrós públic es va aplegar per gaudir de l'espectacular directe de la banda manresana.

Rosana, Poble Espanyol (03/07/09, Barcelona)


Quan un artista s'ho passa bé a dalt de l'escenari, quan és capaç de transmetre aquesta energia gràcies a una magnífica comunicació amb el públic, i quan el públic està disposat a passar-s'ho d'allò més bé, ens trobem amb un concert com el del passat divendres al Poble Espanyol.

L'artista? Rosana. Feia 4 anys que la cantautora canaria no publicava cap disc. "A las buenas y a las malas" porta el seu segell inconfusible. El seu debut amb "Lunas rotas" va fer història, venent més d'un milió de còpies. Ara, Rosana torna als números 1 de les llistes de ventes amb aquest nou treball d'estudi.

I el Poble Espanyol, ple a vessar per rebre aquest esperat retorn. Rosana va oferir un repàs als temes del seu nou disc, sense deixar de banda els èxits dels darrers treballs. Una vetllada de luxe, en un dels millors escenaris de la ciutat comtal.

Emir Kusturica & No Smoking Orchestra, Poble Espanyol (02/07/09, Barcelona)


Seguim amb els concerts de l'estiu al Poble Espanyol. Una nit diferent, molt més calorosa que l'anterior, i amb un públic predisposat a saltar i suar al so d'Emir Kusturica i la seva divertida (i segons com surrealista) No Smoking Orchestra.


Fanfàrries zíngares, jazz, rock 'n' roll salvatge, ritmes centreeuropeus, sons àrabs i unes lletres provocatives, tota una barreja explosiva per fer de cada concert una festa en majúscules.

Roger Hodgson, Poble Espanyol (01/07/09, Barcelona)


Torna l'estiu, i amb ell, tornen els concerts d'estiu del Poble Espanyol, un any més, amb un cartell molt atractiu, carregat de molt bones propostes per aquestes nits de juliol.

Reconegut com un dels músics, cantants i lletristes més apreciats de la nostra època, Roger Hodgson, llegendari vocalista de Supertramp, va ser l'encarregat d'obrir el festival. Hodgson no actuava a la Ciutat Comtal des de 1997.

Hodgson va ser el compositor dels majors èxits de Supertramp, com "Give a little bit", "The logical song", "Dreamer", "Take the long way home", "Breakfast in America", "It’s raining again", "School", "Fool’s overture" i molts altres. Durant l´època que va liderar la banda, va vendre més de 60 milions de discos i es va convertir en un fenòmen del rock a nivell mundial.

Totes aquestes cançons van sonar ahir a la nit en un Poble Espanyol ple a vessar. El repertori es completava amb alguns temes dels seus disc en solitari.

Menaix a Truà, Auditori de Barcelona (23/05/09, Barcelona)

Menaix a Truà, celebrant 10 anys de carrera, envoltats de la majoria dels seus amics, a l'Auditori de Barcelona.

Un concert intens, carregat d'emocions i de sorpreses, on no podien faltar els grans èxits d'aquest trio que segueix demostrant que té corda per anys.

Felicitats per aquests deu anys!

Gary Moore, Sant Jordi Club (21/05/09, Barcelona)


Virtuós temperamental, aquest irlandés inquiet és una marca de qualitat en el rock i el blues. Membre de Thin Lizzy als anys 70, va cultivar al jazz-rock amb Colosseum II i, ja en solitari, es va convertir en una icona del heavy rock amb el disc Corridors of power. Als anys 90 va emprendre una nova etapa de sabors negres amb "Still Got The Blues" que va seduir al gran públic. Torna amb "Bad For You Baby", on sublima el seu blues amb pòsit rocker.

Anit, Moore va desplegar un repertori basat sobretot en els discs "Still Got The Blues" i "After Hours", dos dels seus treballs mes venuts a Europa. No hi van faltar "Oh Pretty Woman", "Since I Met You Baby", "The Blues Is Alright", "Bad For You Baby" i una apoteòsica versió de "Mojo Boogie", un clàssic d'un altre blues monster, Johnny Winter.

Al llarg del concert hi va haver temps per ritmes més tranquils, un parell de balades amb solos interminables, per tornar als ritmes més engrescadors. Amb un total de sis guitarres diferents, Moore va demostrar que no cada dia es té l'oportunitat de gaudir d'un virtuós de les sis cordes, i no es va estalviar uns vertiginosos canvis de velocitat, amb una agilitat realment envejable.

Ja a la recta final del concert, Moore animava al públic assistent, fent posar dempeus a gairebé tot el Sant Jordi Club. No obstant, faltava un tema, un hit que tothom esperava. "Still Got The Blues", la seva gran balada i possiblement el seu major hit va tancar la nit, una nit salvatge carregada de blues. Com diria ell mateix, the blues is alright!

Festival Siguem el Canvi que Volem (III) (16/05/09, Palau-Solità i de Plegamans)

Amb aquesta entrada acabo el resum dels concerts que vam poder veure dissabte passat a Palau-Solità de Plegamans. Volem un canvi, siguem el canvi que volem.

Gerard Quintana

Dept


Guillermo Cides

Raydibaum

Plouen Catximbes

Festival Siguem el Canvi que Volem (I) (16/05/09, Palau-Solità i de Plegamans)

Siguem el Canvi que Volem, un espai d'interacció, un punt de trobada d'unes persones amb ganes d'aportar el seu granet de sorra a partir de la creativitat i de l'intercanvi, d'informació, d’experiències i de tot el que es pugui imaginar.

Al llarg de tot el dia es van desenvolupar les activitats previstes al programa. Avui us acosto les primeres imatges del Festival. Aquesta setmana aniré publicant altres imatges, imatges que reflecteixen l'ambient que es va viure durant tot el dia i part de la nit.

Sherpah

No Soma


Grand Vermu

Las 7 P.M

Discipulos de Otilia

Celtas Cortos, Pavelló Nou (08/05/09, Lleida)


Després d'un periode de silenci discogràfic, Celtas Cortos torna amb força al panorama musical actual amb el nou treball d'estudi "40 de abril", un disc que recull l'essència més pura del grup.

Amb la gira "40 de abril" el grup de Jesús Cifuentes afronta amb una maduresa envejable una nova etapa als escenaris del nostre pais, realitzant una mirada irònica al passat i recuperant la seva essència de rock celta tant característica.

I sens dubtes, aquesta essència es va deixar notar al llarg de tot el concert. Dues hores intenses de rock & roll i música celta, tot el bo i millor de Celtas Cortos. El repertori format per 26 temes es va dividir en tres grans blocs. "Beni's Reel" obria la nit, i seguien "Malos y cobardes", "On-Off", "Que dirá la gente" y "Un sinvivir". La primera catarsi col·lectiva arribava amb "Tranquilo majete" y "El emigrante". Un segon bloc instrumental per encarar la recta final del concert, on "Retales de una vida" va ser el tema més esperat, i més corejat pel nombrós públic que omplia fins a la bandera el pavelló. "Carta a Rigoberta Menchu", "Haz turismo" o "Madera de colleja" van ser alguns dels temes que Celtas Cortos van interpretar al darrer bloc del concert.

Finalment, per tancar dues hores de concert, un bis de quatre temes, "Un millón de motivos", "Hay que volver", un altre clàssic de clàssics, "20 de abril" y "No nos podran parar". Efectivament, res sembla que pugui aturar-los després de 20 anys als escenaris. Tot just comencen una nova etapa, i pel que van demostrar a Lleida, tenen corda per anys.