Raul Malo, Sala Bikini (22/06/11, Barcelona)

La nit d'ahir a la Sala Bikini va ser especial, al menys per mi, i segurament, per tota la gent que es va aplegar per gaudir del directe de Raul Malo, conegut entre altres coses per ser la veu principal del The Mavericks, banda d'influències country amb la que va publicar magnífics treballs, com ara el "Music for all occasions" o "Trampoline" i que van formar part dels seus anys més gloriosos com a cantant i compositor.

I aquestes influències ahir es van deixar veure amb la presència de fans d'aquest estil de música, que segurament venien a escoltar els grans hits dels Mavericks. Però Raul Malo és molt més que els The Mavericks. La seva portentosa veu no deixa indiferent a ningú. Considerat actualment com un dels músics amb més talent de l'escena internacional, Malo presentava ahir els temes del seu darrer treball en solitari, "Sinners & Saints", possiblement el treball més sincer i profund que ha fet Malo en la seva llarga i distingida trajectòria.

Profundament conectat a les seves arrels llatines, Malo va compartir amb tot el públic el seu genuí amor per la música country, el jazz, el blues i el rock&roll més vintage. El seu talent es va deixar notar des de l'inici del concert, acompanyat per una fantàstica banda formada per acordió, teclats, trompeta, bateria i contrabaix.

Dues hores intenses de concert, amb un repertori format per les cançons que podem trobar al "Sinners & saints" i els grans clàssics dels The Mavericks, i que tant van fer vibrar al públic ansiós per escoltar-los. I Malo no va decebre en aquest sentit. "Oh what a thrill", "All you ever do is bring me down", "Dance the night away" i "Here comes the rain", van sonar amb tota la seva intensitat i passió.

Malo va prometre tornar. Espero que no trigui massa... 

Boogie Dreams, Sala Stroika (17/06/11, Manresa)

Boogie Dreams, ahir a la nit, presentant els temes del seu darrer treball d'estudi "Teledirigit".

Música de qualitat, feta a casa nostra. El concert d'ahir va ser simplement espectacular. Tot i els evidents nervis provocats pel fet de tocar a casa, els Boogie van saber transmetre a tota la gent que hi havia a la sala les seves ganes de festa i ball. Si no els heu vist, no us perdeu els propers concerts.

Per cert, feu-li un cop d'ull al repertori. Només una ment brillant pot crear similar obra...

Miquel Abras, Fnac La Maquinista (17/06/11, Barcelona)

Una tarda més compartida amb un bon amic, Miquel Abras, a la Fnac de la Maquinista fent un petit show case i presentant algunes de les cançons del seu darrer treball d'estudi "Temps de Zel".

OMD, Sala Apolo (15/06/11, Barcelona)

OMD, ahir a la Sala Apolo, apropant al públic les seves fosques maniobres orquestrals...

Gaudir en directe d'auténtics himnes com ara "Joan of Arc", "Enola Gay" o "Walking in The Milky Way" deixa en un estat d'ànim difícilment descriptible. Em costa trobar les paraules per descriure l'intens concert d'ahir. Hi ha bandes que quan pugen a l'escenari es limiten a tocar un repertori marcat, com un simple tràmit. Altres, que paradoxalment ja no han de demostrar res, venen a suar la camisa com si fós el primer dia, i en el cas d'ahir, més encara.

La Sala Apolo es va convertir en un petit forn, però poc importava. El bon amic i company de batalles Xavi Mercadé va definir molt encertadament algun moment del concert com a èpic. Crec que és l'adjectiu que més s'escau. Èpic, immens...

Acabar un concert encadenant "Enola Gay", "Walking in The Milky Way" i "Electricity" és suficient com per efectivament, fer-te caminar per les estrelles i disfrutar com un nen.

Pep Sala, Sala Artèria (13/06/11, Barcelona)

La Sala Artèria va acollir ahir un concert molt especial, un concert del qual s'havia fet molta promoció i les espectatives sens dubtes eren molt altes. Amb el cartell de sold out penjat a la porta, Pep Sala es disposava a retre homenatge a un dels treballs més importants de Sau, "El Més Gran dels Pecadors". L'esperit d'en Carles Sabater segurament rondava per la platea del teatre, fent costat a Sala en els moments més emotius de la nit.

Pep Sala sortia a l'escenari acompanyat de la seva banda habitual amb mitja hora de retard sobre l'hora prevista d'inici. El repertori era evident, pràcticament el disc íntegre, amb alguna pinzellada èpica del Concert de Mitjanit i l'immortal "Boig per tu".

Un concert intens, de gairebé dues hores i mitja, on van sonar autèntics himnes que han marcat a tota la generació que va créixer amb Sau i que formen part també de la vida d'aquells que per edat, no podiem veure Sau en directe, però que igualment, disfrutavem amb aquelles cançons.

"Tu ho esperes tot de mi", "Amb la meva ombra", "La cançó de la noia de l'altre cantó del bar", "Tren de mitjanit", "Això es pot salvar", "Si un dia he de tornar" o "Fa molt que no sé res de tu" entre altres van sonar amb tota la seva força, fent reviure moltes emocions i sentiments.

L'ovació més sonada i com era d'esperar, va arribar amb "Boig per tu". A partir d'aquest punt, el concert va aixecar un vol totalment imparable, encadenant tema rera tema i fent embogir a tot el públic assistent. Una recta final del concert realment potent, molt potent i intensa. Dues hores i mitja que van passar volant.

Asstrio & At Versaris, Ermita de la Pietat (12/06/11, Ulldecona)

L'Ermita de la Pietat acull un any més les seves jornades musicals. Diumenge era el torn d'Asstrio amb At Versaris, realitzant el penúltim concert de la gira que ha portat aquestes dues formacions arreu de la geografia catalana.

Miquel Abras & Damià Olivella, La Sala (11/06/11, Rajadell)

Festassa d'aniversari d'una molt bona fotògrafa, i millor persona, la Marta Pich, amb dos autèntics cracks, Miquel Abras i Damià Olivella.

Gossos, Sala Incògnit (10/06/11, Les Franqueses del Vallès)

Gossos, ahir a la nit a la Sala Incògnit de les Franqueses del Vallès, oferint un recital peculiar, en format semi-acústic, però amb el repertori actual. Feia molt temps que no veiem als manresans amb les seves guitarres acústiques, i de tant en tant, aquestes petites experiències s'agraeixen de tot cor.

Concert benèfic Fundació Bellaire, Sala Luz de Gas (30/05/11, Barcelona)

La sala Luz de Gas va acollir ahir a la nit un concert benèfic organitzat per la Fundació Bellaire, entitat que treballa per infants i joves afectats per transtorns mentals. En aquesta segona edició (l'any passat ja van organitzar un primer concert) el cartell era força atractiu. Tot i la pluja que va caure ahir a Barcelona, un bon grapat d'assistents es van aplegar a la sala, aconseguint així que aquesta segona edició es convertís en una festa i tot un èxit.

La nit va començar amb l'actuació de l'astista de la Bisbal, Miquel Abras. Al tractar-se d'actuacions més aviat curtes (uns vint minuts per grup) Abras va presentar alguns dels temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel", però en una nit com ahir, no hi podia faltar un dels seus hits més emblemàtics, "Crida".

El segon convidat de la nit, el grup Filippo Landini. La formació de Canet de Mar va oferir al públic un petit tast dels temes del seu segon treball d'estudi "Farem revolucions", tancant l'actuació amb el hit que va sonar la passada tardor a TV3, "Viu-la".

Els Filippo van donar pas al tercer artista convidat anit, geni i figura dalt de l'escenari, Joan Masdeu. El cantautor reusenc segueix amb la gira acústica de presentació del seu primer treball en solitari "Casa Murada". Guitarra en mà, Masdeu va oferir una actuació amb molta interacció amb el públic, fet que va animar a una fan a demanar-li un petit bis fora de repertori ("Puc ser jo") i despertant certa nostalgia de l'època en que Masdeu liderava els Whiskyn's.

Finalment, el quart convidat i encarregat de tancar la festa, La Porta dels Somnis. Els catalans van posar el punt i final a gairebé dues hores llargues de concert, aportant el seu granet de sorra a la causa, i la part més elèctrica de la nit, amb un recull de cançons del conjunt dels seus treballs discogràfics, i acabant amb una fantàstica versió del "Proud Mary" de John Fogerty.

Tot plegat presentat per l'actor Roger Pera.

I animat per l'indescriptible Homo APM.