L'Ermita de la Pietat acull un any més les seves jornades musicals. Diumenge era el torn d'Asstrio amb At Versaris, realitzant el penúltim concert de la gira que ha portat aquestes dues formacions arreu de la geografia catalana.
Miquel Abras & Damià Olivella, La Sala (11/06/11, Rajadell)
Gossos, Sala Incògnit (10/06/11, Les Franqueses del Vallès)
Gossos, ahir a la nit a la Sala Incògnit de les Franqueses del Vallès, oferint un recital peculiar, en format semi-acústic, però amb el repertori actual. Feia molt temps que no veiem als manresans amb les seves guitarres acústiques, i de tant en tant, aquestes petites experiències s'agraeixen de tot cor.
Concert benèfic Fundació Bellaire, Sala Luz de Gas (30/05/11, Barcelona)
La sala Luz de Gas va acollir ahir a la nit un concert benèfic organitzat per la Fundació Bellaire, entitat que treballa per infants i joves afectats per transtorns mentals. En aquesta segona edició (l'any passat ja van organitzar un primer concert) el cartell era força atractiu. Tot i la pluja que va caure ahir a Barcelona, un bon grapat d'assistents es van aplegar a la sala, aconseguint així que aquesta segona edició es convertís en una festa i tot un èxit.
La nit va començar amb l'actuació de l'astista de la Bisbal, Miquel Abras. Al tractar-se d'actuacions més aviat curtes (uns vint minuts per grup) Abras va presentar alguns dels temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel", però en una nit com ahir, no hi podia faltar un dels seus hits més emblemàtics, "Crida".
El segon convidat de la nit, el grup Filippo Landini. La formació de Canet de Mar va oferir al públic un petit tast dels temes del seu segon treball d'estudi "Farem revolucions", tancant l'actuació amb el hit que va sonar la passada tardor a TV3, "Viu-la".
Els Filippo van donar pas al tercer artista convidat anit, geni i figura dalt de l'escenari, Joan Masdeu. El cantautor reusenc segueix amb la gira acústica de presentació del seu primer treball en solitari "Casa Murada". Guitarra en mà, Masdeu va oferir una actuació amb molta interacció amb el públic, fet que va animar a una fan a demanar-li un petit bis fora de repertori ("Puc ser jo") i despertant certa nostalgia de l'època en que Masdeu liderava els Whiskyn's.
Finalment, el quart convidat i encarregat de tancar la festa, La Porta dels Somnis. Els catalans van posar el punt i final a gairebé dues hores llargues de concert, aportant el seu granet de sorra a la causa, i la part més elèctrica de la nit, amb un recull de cançons del conjunt dels seus treballs discogràfics, i acabant amb una fantàstica versió del "Proud Mary" de John Fogerty.
Tot plegat presentat per l'actor Roger Pera.
I animat per l'indescriptible Homo APM.
La nit va començar amb l'actuació de l'astista de la Bisbal, Miquel Abras. Al tractar-se d'actuacions més aviat curtes (uns vint minuts per grup) Abras va presentar alguns dels temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel", però en una nit com ahir, no hi podia faltar un dels seus hits més emblemàtics, "Crida".
Els Filippo van donar pas al tercer artista convidat anit, geni i figura dalt de l'escenari, Joan Masdeu. El cantautor reusenc segueix amb la gira acústica de presentació del seu primer treball en solitari "Casa Murada". Guitarra en mà, Masdeu va oferir una actuació amb molta interacció amb el públic, fet que va animar a una fan a demanar-li un petit bis fora de repertori ("Puc ser jo") i despertant certa nostalgia de l'època en que Masdeu liderava els Whiskyn's.
Finalment, el quart convidat i encarregat de tancar la festa, La Porta dels Somnis. Els catalans van posar el punt i final a gairebé dues hores llargues de concert, aportant el seu granet de sorra a la causa, i la part més elèctrica de la nit, amb un recull de cançons del conjunt dels seus treballs discogràfics, i acabant amb una fantàstica versió del "Proud Mary" de John Fogerty.
Tot plegat presentat per l'actor Roger Pera.
I animat per l'indescriptible Homo APM.
Miquel Abras, Sala Privat (27/05/11, Mataró)
Seguint amb la seva gira acústica, Abras va presentar els temes del seu darrer treball d'estudi "Temps de zel". Els seus directes normalment desprenen una energia considerable, i a Privat no va ser menys.
Damià Olivella, Sala Privat (27/05/11, Mataró)
Poques paraules calen per descriure el fantàstic recital que va oferir Damià Olivella, amb un repertori on es combinaven temes del seu treball d'estudi "Ara" amb versions de grans hits com ara el "Crazy" de Seal, "Man in the mirror" de Michael Jackson o una magnífica versió del "Redemption song" de Bob Marley, interpretada a duo amb Miquel Abras. Sens dubtes, un dels moments més especials de tota la nit.
Per aquells que encara no hagueu disfrutat del seu directe, no us ho perdeu. Ell sol, guitarra en ma, deixant anar dosis de talent, passió i sentiment.
Pep Sala, Auditori de Calldetenes (21/05/11, Calldetenes)
Aquesta gira d'hivern ha recuperat la part més acústica de Pep Sala en la que, amb influències de la música celta, el bluegrass o el country, ha permès retrobar l'estil que va caracteritzar discs com el de "Paranys de la memòria".
Una gira que va acabar a l'Auditori de Calldetenes, amb una molt bona entrada. No obstant, la primera part del concert es va veure enterbolida per constants problemes tècnics amb les línies de monitors, obligant a Pep Sala a parar uns minuts el concert per intentar posar-hi remei. Un cop solucionat, la segona part de l'espectacle va satisfer les espectatives del públic.
Gossos, Sala Privat (20/05/11, Mataró)
Dept, Ronda de Sant Antoni (20/05/11, Barcelona)
Natxo Tarrés & The Wireless, Sala Oriol Martorell (13/05/11, Auditori de Barcelona)
Divendres 13 de maig, la data escollida per presentar l'espectacle homenatge a Bob Marley a l'Auditori de Barcelona (Sala 2, Oriol Martorell).
Amb el cartell de sold out penjat a la porta desde feia una setmana, Natxo Tarrés & The Wireless (Roger Farré al baix, Damià Olivella a la guitarra solista, Fer Tejero als teclats, Dídac Fernández a la bateria i Ritxi Diéguez a l'scratx) sortien a l'escenari motivats i concentrats, preparats per oferir un recital que sens dubtes va superar totes les espectatives previstes. Una escenografia molt treballada, que ja vam poder veure a la pre-estrena al teatre de Roda de Ter, amb unes videoprojeccions que ajuden a entendre el missatge de les cançons.
Ja amb les primeres notes de "Natural Mystic" la resposta del públic feia presagiar el que seria tot el concert, i només va caldre esperar el segon tema de la nit, "Concrete Jungle" per apreciar com un públic totalment entregat acompanyaria a Tarrés & The Wireless al llarg d'aquest viatge d'hora i mitja, carregat d'energia, emocions i ple dels missatges que ens va deixar Bob Marley.
Seguirien sonant grans hits, "So much trouble in the world", "Three little birds" desfermant tota l'euforia del públic, una euforia que d'altra banda, ja no decauria en tota la nit. "Buffalo soldiers", "War", "Waiting in vain", "Get up stand Up", "I shot the sheriff" i la cançó de llibertat, "Redemption song", possiblement el moment més emotiu de tota la nit, on Tarrés i Damià Olivella porten al límit el poder de les emocions.
"Iron, lion, Zion" tornava a fer aixecar a tot el públic dels seients, convertint la sala Oriol Martorell en una festa, una festa que arribava al clímax amb "Is this love" i l'espectacular versió del "Could you be loved".
Faltaven els bisos, amb "No woman no cry" i "Jamming", posant punt i final al viatge. Un viatge que ens apropa al Marley de la seva darrera etapa, una superestrella mundial, capaç d'omplir estadis per allí on passava. I tot un repte, que Natxo Tarrés & The Wireless han sabut portar amb molta humilitat i passió. Ara comença la gira que ha de portar aquest espectacle arreu, i que l'any vinent, es tancarà al mateix lloc on ha començat.
Que no s'apagui la flama!
Gossos, Nau Ivanov (14/05/11, Barcelona)
Dept, Sala Zatsa (14/05/11, Berga)
Els manresans Dept, ahir a la Sala Zatsa de Berga. Tot i la intensa pluja que queia, un bon grapat de gent es va aplegar a la sala per passar una molt bona estona.
McFly, Sala Razzmatazz (08/05/11, Barcelona)
McFly, ahir a la Sala Razzmatazz de Barcelona, despertant passions, histerisme i alguna lipotimia entre les seves joves fans.
I és que el concert d'ahir era un d'aquells en que moltes de les noies que hi havia a la sala segurament disfrutaven del seu primer gran concert, i les emocions són incontrolables.
Crits, plors i molta espectació per veure una banda que camina francament bé dalt de l'escenari. McFly no deixa de ser un altre d'aquests productes encarats a un públic "teenager" però que no ha caigut en paràmetres prefabricats com altres ídols "teen" del moment.
Crits, plors i molta espectació per veure una banda que camina francament bé dalt de l'escenari. McFly no deixa de ser un altre d'aquests productes encarats a un públic "teenager" però que no ha caigut en paràmetres prefabricats com altres ídols "teen" del moment.
McFly despren un directe molt contundent i treballat, i de tant en tant, s'agraeix que la música estigui en primer pla, i que no caiguin en els tòpics d'altres "boybands" contemporànies. Els britànics tancaven ahir la gira espanyola, que els ha dut per València i Madrid, segurament, despertant les mateixes passions que es van poder viure ahir a la Sala Razzmatazz...
Natxo Tarrés & The Wireless, Teatre Eliseu (07/05/11, Roda de Ter)
Ara si que ja podem dir que l'espectacle està a punt per ser presentat el dia 13 de maig a l'Auditori de Barcelona. Us ho perdreu? Les entrades es poden comprar al Telentrada de Catalunya Caixa.
Joan Masdeu, FNAC Illa Diagonal (06/05/11, Barcelona)
Miquel Abras, Fnac Illa Diagonal (05/05/11, Barcelona)
Natxo Tarrés & The Wireless, Teatre de Juneda (30/04/11, Juneda)
El Teatre de Juneda va ser l'escenari escollit ahir a la nit per donar un primer tret de sortida al nou projecte de Natxo Tarrés, un espectacle homenatge a Bob Marley.
Tarrés no va sol en aquest vaixell. Va acompanyat d'una banda de luxe, els Wireless, formats per Roger Farré(Gossos), Dídac Fernàndez i Fernando Tejero (Macaco), Ritxi Dieguez i Damià Olivella.
Tots ells formen una banda que no deixa indiferent un cop pugen a l'escenari i comencen a desgranar el repertori, format per grans hits del mestre Marley, la gran majoria cantats en anglès, i altres adaptats al català. L'espectacle va acompanyat d'unes video-projeccions força espectaculars.
La data escollida per l'estrena de l'espectacle és el 13 de maig, a l'Auditori de Barcelona. Les entrades ja es poden comprar a través del Telentrada.
No us ho deixeu perdre, sincerament, és un espectacle fresc i ple d'energia positiva, una energia que us acompanya i enganxa al llarg del recital i us introdueix al món Marley. Deixeu-vos portar per aquesta energia.
Miquel Abras, Església Vella (23/04/11, Castellfollit de la Roca)
Tot el públic assistent va poder gaudir del concert, i crec que queda clar amb la foto, que ell mateix s'ho va passar d'allò més bé dalt de l'escenari.
Gossos, Sala Moscou (18/03/11, Torelló)
La Sala Moscou de Torelló va ser ahir l'escenari escollit per donar el tret de sortida a la nova gira dels manresans Gossos.
Dia 1 tornarà a sonar de nou a les sales d'arreu de la geografia catalana. Això si, esperem que els horaris no siguin com els d'ahir. El concert va començar a les dues de la matinada...
Dept, Sala Zero (04/03/11, Tarragona)
Sopa de Cabra torna el 9 de setembre
Després d'anys de rumors i esperances per milers de fans de la banda gironina, Sopa de Cabra ha desvetllat aquest matí la notícia que tothom esperava. Sopa de Cabra torna per oferir un únic concert el dia 9 de setembre, al Palau Sant Jordi de Barcelona.
La banda ho ha comunicat aquest matí a la roda de premsa que han organitzat al nou auditori de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Pel que fa als detalls del concert, encara no se sap quin serà el repertori ni si hi haurà teloner o artistes convidats. Tot i que de moment només es tracta d'un únic concert, la banda tampoc ha volgut deixar la porta tancada a una possible gira.
Gerard Quintana, utilitzant la filosofia del tècnic del Barça, Josep Guardiola, ha remarcat que s'han de plantejar les coses partit a partit, i que ara per ara, el repte és tocar sols al Palau Sant Jordi. No es tracta d'un retorn, sinó de recuperar una mica l'esprit de la banda referent del rock català.La data triada tampoc és una coincidència. Es celebren 10 anys del darrer concert de la banda a la Sala Razzmatazz i 20 anys del macro concert al Palau Sant Jordi, en aquella ocasió, amb Els Pets, Sau i Sangtraït.
Quintana també ha remarcat que el lloc triat pel concert, a part de ser un repte, també obre les portes a tots aquells que no van poder entrar per raons d'edat a la Sala Razzmatazz, i que en paraules del mateix Quintana, aquell fet els hi va trencar el cor.
Sopa de Cabra recupera la formació original, amb Gerard Quintana, Josep Thió, Francesc Cuco Lisícic, Jaume Solé Peck, Josep Bosch i Eduard Font (absent a la roda de premsa, i que substitueix el desaparegut Joan Cardona).Les entrades es posaran a la venta aquest divendres dia 4, es podran comprar als punts de venta habituals (Servicaixa, Fnac, TicketMaster) i està previst que el concert comenci a les 21:30h. Els membres del grup han assegurat que un cop finalitzi el concert, cadascú seguirà treballant en els seus respectius projectes vitals.
Miguel Ríos, Sant Jordi Club (25/11/10, Barcelona)
Bye bye, Rios, goodbye! Miguel Ríos diu adeu, després de 30 anys de carrera musical. Ahir al Sant Jordi Club els fans que no van poder acomiadar-se de l'artista espanyol a principis de mes van tenir la seva oportunitat. Amb un repertori format per 32 cançons, Rios va fer un repàs als hits que han marcat la seva llarga trajectòria dalt dels escenaris d'arreu.
Joe Satriani, Sala Apolo (17/11/10, Barcelona)
Mestre de mestres, Joe Satriani, ahir a la nit a la Sala Apolo, amb el cartell de sold out penjat a la porta.
Franz Ferdinand, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)
San Miguel Unique's torna per segon any consecutiu amb recitals exclusius, davant d'un auditori reduït i proper. La clandestinitat i el secretisme han sigut els dos elements que han acompanyat l'enorme campanya de màrqueting, involucrant sempre als participants a unir-se al reduït grup d'afortunats (600 entrades dobles) i ser còmplices de la iniciativa.
San Miguel Unique's busca portar la música a espais alternatius i especials, on la música en directe encara no ha arribat, i oferint així als amants de la música una oportunitat única, amb moments excepcionals i inigualables. Si l'any passat ens portaven a l'antic recinte de Can Batlló per gaudir del directe dels Keane (aquí ho podreu recordar) aquest any l'escenari escollit ha sigut la nau de les Drassanes d'Unión Naval de Barcelona, antic taller de mercants, al Port Vell. I la banda escollida enguany, els escocesos Franz Ferdinand.
I si l'any passat ja vam tenir problemes per poder fer les fotos des d'el reduït foso que hi havia a Can Batlló, aquest any la cosa pintava molt millor, veient l'espai que hi havia, gairebé uns dos metres. Però només va ser una il·lusió, ja que Franz Ferdinand no ens va permetre poder desenvolupar la nostra feina al lloc on en teoria ho hauriem d'haver fet. En el meu cas això va implicar agafar lloc a primera fila i barallar-me amb pseudofotògrafs i les seves reflex amateurs.
Això si, aquest any San Miguel va pensar en els que no bevem cervesa, i a la barra oferien també unes ampolles d'aigua, tot plegat acompanyat d'uns canapés i barra lliure habilitada a la zona VIP.
Dinero, Drassanes d'Unión Naval (04/11/10, Barcelona)
Dinero, ahir a la festa de San Miguel Unique's i teloners de Franz Ferdinand.
The Baseballs, Sala Bikini (31/10/10, Barcelona)
Els The Baseballs, una cover band de tres paios alemanys amb tupés i look rocker van passar diumenge al vespre per la Sala Bikini de Barcelona, amb el propòsit de fer ballar a ritme de rockabilly a tot el públic que omplia la sala. El cartell de sold out ja feia dies que penjava a les guixetes.
La sala plena de gom a gom, però entre els assistents em va sobtar no trobar a cap rocker, ni cap teddy boy, ni cap peggy sue tenint en compte l'estil de música que fan els The Baseballs. En canvi si que vaig trobar algun cretí amargat que bloquejava el pas i feia impossible arribar al petit espai que reserva la sala Bikini pels fotògrafs.
Deixant de banda aquest petit incident, i centrant-me més en l'aspecte musical, l'èxit dels The Baseballs ha vingut donat per la gràcia d'agafar temes coneguts pel gran públic com ara l'"Umbrella" de Rihana, "Angels" de Robbie Williams, "Basket Case" de Green Day, "The Look" de Roxette, "Chasing Cars" dels Snow Patrol, "I Don't Feel Like Dancin'" dels Scissor Sisters o "Viva la Vida" de Coldplay i reconvertir-los en versions totalment ballables a ritme de rockabilly.
Acompanyats per una banda francament espectacular, The Baseballs van desgranar els temes del repertori un rera l'altre, sense pausa, convertint Bikini en una gran festa. I vull destacar precisament la força de la banda, formada per quatre músics (bateria, guitarra, piano i contrabaix), deixant clar que el pes del directe passa per les seves mans, i deleitant en els moments que es quedaven sols damunt de l'escenari, demostrant que són una autèntica banda de rockabilly.
Gairebé dues hores de concert, on no hi van faltar moments de complicitat amb el públic, un parell de temes al més pur estil Doo-wop i altes dosis de rock&roll i de rockabilly.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)